Eix ideològic: més enllà de la gestió, proposta d'esquerres
Partits polítics i organitzacions socials, el diàleg inexistent
El dimarts 8 al matí es va desenvolupar a la Facultat de Geografia i Història de la UB el primer eix dels quatre que tractarà la UPEC 2008: Eix ideològic: més enllà de la gestió, proposta d’esquerres. Després d’una breu intervenció del moderador, Robert Fishman, Professor de sociologia de la Universitat de Notre Dame EEUU i professor visitant de ciències polítiques a la UPF, es va obrir la primera sessió per títol Partits polítics i organitzacions socials, el diàleg inexistent.
En Tono Albareda, President de Cooperacció, va inicar el torn de les intervencions parlant dels objectius dels partits polítics: governar amb el mínim de pactes possibles, presentar un programa fort, demostrar èxits i a la vegada amagar les possibles debilitats. També va comentar que “caldria fer auditories socials i polítiques a les Organitzacions No Governamentals per saber si compleixen amb les seves funcions”.
Tot seguit, la Mònica Sabata, Directora de l’Institut Linguapax d’Unescocat i Presidenta de la FOCIR (Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes), va recalcar que avui en dia el diàleg entre els partits polítics i les associacions és més necessari que mai. “És un error pensar que la política només la fan els polítics. La política la fem tots, per tant, és responsabilitat de tots la transformació de la nostra societat catalana”, va afirmar Sabata.
A continuació, en Jordi Miralles, Coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament, va parlar de la debilitat del compromís, de la militància política i de la politització dels moviments socials, entre d’altres.
Laïcitat: sentit comú front els integrismes
Després d’una breu pausa, es va reprendre la jornada amb una nova conferència sobre Laïcitat: sentit comú front els integrismesDavid Miró, periodista i delegat a Catalunya del diari Público, com a moderador.
En Xavier Pedrós, sociòleg i membre de la fundació Marianao i de la GOAC-HOAC, moviment de cristians compromesos en el món obrer, va reivindicar un repàs de la Santa Creu i una revisió dels acords entre Estat i Vaticà. “Proposo que no hi hagi escoles cristianes sinó cristians a les escoles”, va afirmar Pedrós.
Seguidament, en Pepe Rodríguez, Doctor en psicologia, professor de periodisme d’investigació a la UAB i escriptor, va parlar de com el laïcisme ha de protegir les religions del món no religiós però també les ha de protegir d’elles mateixes. També va comentar com l’església costa 5.000 milions d’euros l’any, que no es fiscalitzen.
Per últim, Matthew Tree, escriptor, va constatar que no es pot parlar o distingir entre creient moderats i creient integristes perquè totes les religions es basen en dogmes arbitraris i, per tant, són extremistes en potència. “Si creus en els dogmes de la teva religió, la teva fe és indiscutible”, va expressar Tree.
La postmodernitat, cap a on ens duu?
Durant la tarda vam ser partícips de la sessió sobre Postmodernitat que en Gonçal Mayos, professor titular de filosofia i coordinador del doctorat Història de la
subjectivitat a la UB, i l’Antoni Domènech, catedràtic de filosofia moral a la Facultat de Ciències Econòmiques a la UB, van oferir dins el marc de la UPEC 2008.
Després d’una breu explicació de la postmodernitat segons el moderador de la taula, Ferran Espada, director del diari El Punt, Domènech va reprendre la paraula fent constància de la dificultat a l’hora de definir aquest terme. Va parlar d’un ús filosòfic de la paraula, un ús ingenu i va dir que, per ell, la postmodernitat ens duu a la belle epoque, època emmarcada a finals del segle XIX.
En Gonçal Mayos, per la seva part, va començar la seva intervenció parlant de la poca actualitat de la postmodernitat, terme que a la vegada segons ell, comporta un significat pervers: la fi del diàleg, del discurs, de la política, etc. Va expressar la seva idea de la postmodernitat com l’era del buit i de la incultura.
Sessió golfa: l’esquerra a examen amb Jaume Bosch
A última hora de la tarda es va posar en marxa per primera vegada la sessió golfa: l’esquerra a examen, on en Jaume Bosch, portaveu del grup parlamentari d’ICV-EUiA, va oferir una àmplia conferència sobre la història i els objectius de la seva força política.
Bosch va definir el seu partit com d’esquerres, verd, amb “una defensa ferma pel dret a l’autodeterminació que inclou totes les opcions, entre elles, la independència”, i també amb una defensa en l’ampliació de l’estat de benestar.
Després de la seva ponència va arribar el torn de preguntes (prèviament introduïdes a una urna), que els assistents lliurement van triar fer. Preguntes compromeses i de gran rellevància que preocupen a la ciutadania com: la relació d’ICV-EUiA amb el PSC, el baix resultat de les eleccions generals, la manera com Iniciativa pensa recuperar el vot obrer, com afecta al partit el tema del trasvassament de l’Ebre i l’aposta de les energies renovables a Catalunya, entre d’altres.