Aquest dies he rebut molts mails, notes al mur del FB, twetts, sms, molts i molt il.lusionants, encoratjadors i fins i tot tendres. Però hi ha una “carta” que m’ha emocionat especialment. Dic una carta, perquè malgrat que me l’han feta arribar per mail, té forma i fons de carta. D’aquelles velles cartes que ja ningú no escriu.
El meu amic és una persona ja gran, és a punt de jubilar-se i és un dels juristes més prestigiosos del país. No desvetllaré el seu nom, per raons que podeu comprendre. És una persona a la qual he escoltat molt els darrers anys, i m’ha ensenyat molt sobre Dret i sobre Política (amb majúscules) i sobre la fina línia que molt sovint els divideix. Per a mi , i per a la meva amiga Laia Bonet, ha estat un mestre i un “oracle”
Us reprodueixo una part de la carta, amb les parts més personals esborrades, que penjaré en el meu despaxt de Director de Campanya….
Jaume, m’ha produït una gran satisfacció vorer estos dies noticies vostres, i especialment teus i de Laia. Felicitats i esperança. (…) Els oracles somorts encara mormolen: la gent està necessitada de creure en algú; per més que hagin estat tant traïdes, falsejades, prostituïdes i putrefactes encara creu en les velles paraules : solidaritat, socialisme, cultura, corresponsrabilitat, transparència, valors cívics i republicans, treball, cooperació. .. La gent està cansada de que se la manipuli, només se la cridi en moments de necessitat per a que ratifiqui, i després se la deixi de costat. La teua tasca més difícil serà recuperar la confiança dels que fa temps van dient que es passaran al vot en blanc, al nul, o a l’abstenció, Entre ells però, tens a les persones més necessàries e imprescindibles per a fer creïble el nou projecte dels socialistes a Catalunya.
Es molt important que vulguis promoure una campanya explicativa, educativa, co-responsable, que fugi de la confrontació; però és més important que els compromisos que adquiriu siguin el socialisme solidari i federalista, l’ atenció a les persones, especialment les més desvalgudes i marginades- infants, persones grans, persones en situació de risc- la lluita contra la corrupció, especialment la institucionalitzada, la transparència, el compromís d’acudir i recolzar-se en la societat civil i en la gent amb més virtuts cíviques i més capacitada, d’obrir i mantindre forums crítics davant els grans projectes i les grans opcions, però també les polítiques quotidianes…
No seria gens bo que el fet de no aparèixer en primera línia, portés a que no s’escoltés i aprofités l’ experiència de la gent més compromesa i més visible fins al present. Els noms són sobrers perquè els coneixes tots.
Saps Jaume, que prens el relleu d’ una llarga marxa, en la que seran molts els que voldran que ensopeguis i t’equivoquis, però més encara, els que et donaran aigua, t’assecaran la suor i et donaran l’empenta de suport.
Tot aixó ja ho sabies, i no calia que t’ho recordés. L’única cosa que també saps , i que per bé que tampoc cal, et recordo es que, si voleu, em trobareu on sempre . Novament, felicitats i esperança.