Francament costa parlar amb calma de fets que impacten i indignen. El panorama social i polític és complex, difícil i farcit d'escandols. Escandols que caldrà superar, si però des de la responsabilitat i la decència.

 

La dreta no paga mai els plats trencats i cal que des de l'esquerra no només fem veure que no els trenquem sinó que cal tenir una cura exquisida amb la vaixella. La corrupció política, tan inerent a la dreta, no ha de ser un patrimoni de tothom. Aquesta interpretació de la socialització és perillosa per la democràcia i pot generar dinàmiques populistes que acabin amb salvapàtries de liders.

 

La democràcia (inclús aquesta democràcia liberal) és una garantia, amb virtuts i defectes, insuficient en la participació però, de forma evident, un camí vàlid front a altres models. Personalment em decanto per una democràcia popular i una societat justa. Aquesta justícia només es pot construir des de la coherència personal  i la flexibilitat política que no vol dircanviar de camisa segons qui s'acosta.

 

Els escandols de corrupció polítics que ens infesten (i infecten) la societat són molt preocupants però jo no sóc de les que se'n alegra que persones com Alavedra, Prenafeta o Muñoz siguin a la presó. De fet, preferiria que haguéssin estat nets de tota culpa i que haguéssin governat sense trames ni ambició monetària personal. I ho desitjaria no per ells sinópel que representen: persones sobre les quals la gent ha dipositat el seu vot, la seva esperança i al seva confiança. La corrupció que se'ls imputa doncs, va més enllà que la pròpia trama és una traició a la democràcia i a la societat i això és imperdonable.

 

La distància entre societat i política és gran però aquesta ferida, fruit de desencantament, encara es fa més profunda amb aquestes acusacions. Ja no es tracta de qui guanya o perd vots sinó de la desconfiança quees genera sobre la gent. L'ombra del dubte plana sobre totes i tots els que intentem, des de les institucions polítiques democràtiques, defensar canvis socials, nacionals, polítics i econòmics. I cal aprofundir més enllà de les portades dels diaris i la cortina de fum sobre el tracte als detinguts.

 

No confio ni sóc fan del jutge mediàtic però la preocupació sobre el tractament a les persones imputades ni es té en compte quan parlem d'independentistes bascos o catalans o de possibles integrants del comando Ajax, és una cosa de classe, de classe social és clar! Sigui cert o no (defenso la presumpció d'inocència per a tothom), estigui ben o mal instruit (de fet només els i les independentistes acaben a la presó amb les instruccions de Garzón) el mal ja està fet i la desconfiança plana sobre la gent.

 

Molta gent es demana qui anirà a votar més que a qui. En tot cas, en una democràcia jove és un fet preocupant i alimenta populismes perillosos i de tints totalitaris, llenguatge militarista i dubtosos canvis reals. Però, sobretot, desencanta a la gent de la política, i la política existeix més nellà dels partits: política és tot o com diu el feminisme "allò personal és polític. Pensar en  el que es deixarà de fer és descoratjador i genera apatia social. Més enllà dles partits i de les votacions hi ha moviments socials i propostes polítiques a les que cal fer aportacions. Les veus crítiques tenen el seu espai i ha de ser possible, l'hem de fer possible. El que no aporta gaire és la hipercrítica amb la democràcia i el desencant cap a la no participació.

 

Caldrà superar aquesta situació amb propostes polñítiques d'aprofundiment democràtic i transparència institucional i de les organitzacions polítiques i per això calen opinions i mans, per construir fa falta gent. Joan Fuster deia: "la política la fas o te la fan" és una evidència, deixar de participar no aporta gaire tot i fer veure el descontentament amb un sistema d'organitzacions polítiques i democràcia liberal que no ens satisfà però si cal un canvi aquest no ha d'estar liderat per grans liders carismàtics que ens condueixin sinó que ha de ser una cosntrucció del poble, de les classes populars.

 

En la proclamació del candidat d'Esquerra a la Presidència de la Generalitat, que es va fer fa unes setmanes a la Vall de Núria,  Joan Puigcercós va dir: "la política és la única possibilitat de les classes populars" i és ben cert. La política va molt més enllà dels i les qui ens dediquem professionalment de forma temporal, la política ha de ser patrimoni de la ciutadania, més enllà d'organitzacions polítiques patriarcals i, molts cops, opaques. No tots ni totes som iguals en política ni totes i tots tenim les mateixes oportunitat, per tant, cal actuar i no pas deixar-se anar.