Som a la recta final d'una legislatura en què l'activitat de l'àrea de Política Lingüística dins el govern de la Generalitat ha estat notable. És mèrit d'un equip extens de persones que hi treballen amb entusiasme i amb dedicació (generalment amb un plus afegit de dedicació, a causa de la vocació). Haurem treballat per convertir la política lingüística en una política transversal, haurem elaborat alguna llei important (i haurem col.laborat en l'elaboració d'altres), haurem construït recursos per a la llengua (aquesta haura estat la legislatura de les grans obres en enginyeria lingüística, alguna, com ara el Parla.cat, començada abans), i haurem atès potser un 40% més de persones adultes que es formen en llengua catalana. Així mateix hem contribuït a donar a conèixer la nostra política lingüística a nivell internacional. Però la política lingüística més efectiva no passa per la Secretaria de Política Lingüística, sinó pel grau de sobirania, de capacitat de decisió, amb què compti el país. La millor política lingüística, la més efectiva, és la independència. Encara que la nounada república no fes, específicament, política lingüística.