Un dels aspectes que més ha de definir la Barcelona que volem en l’horitzó del 2020 és la mobilitat. El model de mobilitat expressa en bona part el projecte de ciutat. Va més enllà de l’organització col.lectiva dels desplaçaments i es vincula a una certa manera d’entendre les relacions socials en la vida quotidiana. Precisament per això, la mobilitat és un tema de naturalesa nítidament política. Expressa valors i interessos. Concepcions distintes i discrepants que s’han de debatre en l’àgora ciutadana. A Barcelona, el Pla de Mobilitat Urbana és un bon instrument, i el Pacte per la Mobilitat un bon espai de participació. A ICV-EUiA creiem a fons en la necessitat d’impulsar polítiques públiques i pràctiques socials per una mobilitat humana, sostenible, amable i segura. Estem avançant. Però cal anar molt més enllà, amb molta confiança, cap a la mobilitat del segle XXI, articulada pels desplaçaments a peu, la bicicleta i una xarxa de transport públic amb bon servei a tots els barris. Tot i reduint dràsticament la presència dels cotxes, i superant la lògica del desarrollisme viari. La modernització social i ecològica passa també per la mobilitat. Aquests últims dies, la mobilitat ha estat molt present en la política municipal. Voldria destacar tres temes, sobre els quals hem construït propostes i mirades des de l’esquerra verda.

En primer lloc, la transformació de la Diagonal. El debat ciutadà segueix escalfant motors i és important que tots els sectors socials hi diguin la seva. Espero que el proper dimecres, al Ple de l’Ajuntament, aprovem les bases de la consulta ciutadana. La nova Diagonal és un projecte amb moltes dimensions, però la mobilitat n’és una de central. La connexió dels tramvies en superfície, aspecte essencial del procés, implicarà una transformació substancial. Estarem posant unes bases molt sòlides cap a una Barcelona més ecològica i més compromesa amb el futur del planeta. En segon lloc, dilluns passat l’ATM va aprovar una pujada de tarifes per al 2010 que ICV-EUiA no compartim i no vam votar. Aquest no és el camí, i molt menys en temps de crisi. Per una persona usuària habitual de la T-10, l’augment pot implicar a l’entorn de 100 euros més a l’any. Cal una llei de finançament del transport públic que garanteixi aportacions institucionals sòlides, i l’avenç cap a un sistema just de tarifació social per a infants, joves, treballadors/es i persones grans. En tercer lloc, la licitació de la gran estació de la Sagrera és imminent. Ha de ser un pas endavant qualitatiu per la potenciació i interconnexió de trens (sobretot rodalies), metro i autobusos; i una aposta estratègica per la cohesió social i territorial dels barris de Sant Andreu i Sant Martí. Defensarem amb molta força que l’esquema viari i de mobilitat privada resultant sigui plenament coherent amb els objectius de reducció dels desplaçaments en cotxe a Barcelona.

En síntesi, una Diagonal amb tramvia com a eix vertebrador de la mobilitat al nou Passeig; un sistema tarifari socialment just i al servei de la fidelització de les persones usuàries; i una Sagrera sostenible que no esdevingui, en cap cas, una nova dreçera per entrar en cotxe a Barcelona. Tres objectius bàsics que hem de situar al cor de l’acció política d’ICV-EUiA; tres revolucions quotidianes que hem de batallar i guanyar.