Interessant entrevista a Enric Tello la que avui publica a l’AVUI Mar Jiménez. Un punt de vista necesari, que comparteixo, sobre com encarar les oportunitats que ens obren les actuals crisis. L’adjunto complerta: "L'augment de les desigualtats és a l'origen de l'especulació i la desregulació", Entrevista amb Enric Tello, catedràtic d'història i institucions econòmiques de la Universitat de Barcelona

 

*******

Si la setmana passada el Nobel Robert Lucas examinava l’economia des d’una perspectiva neoliberal, Enric Tello aporta avui una visió totalment diferent de la crisi. La diagnosi i les receptes d’aquest catedràtic d’història econòmica per superar l’atzucac actual aporten una nova perspectiva a aquesta secció.

Els analistes parlen de crisi financera, econòmica, energètica... Per quina visió es decanta?
No patim només una crisi, sinó diverses: cadascuna té els seus temps, els seus símptomes, i una manera particular de vincular-se a les altres, el que fa la diagnosi força complexa. Som enmig d’una crisi financera i econòmica, amb caiguda de l’activitat, la demanda i la inversió, que es tradueix en caigudes de preus i atur. Però també hi ha una crisi energètica, alimentària i en general dels recursos naturals que estàvem patint just abans de l’esclat de la crisi actual, i que provoca, per contra, un augment de preus com a conseqüència de l’encariment de l’energia, dels productes alimentaris i matèries bàsiques. I, a més, patim una crisi en la cura i atenció de les persones.

Com s’han mesclat aquestes crisis?
La crisi econòmico-financera s’ha convertit en un parèntesi de la crisi energètica. Quan superem l’actual conjuntura, i s’incrementi l’activitat, el consum i la inversió, és molt probable que haguem de fer front altre cop a l’encariment de l’energia.

L’Agència Internacional de l’Energia preveu un xoc energètic per al 2013, no només per l’augment de preus sinó perquè la crisi haurà demorat les inversions necessàries per millorar l’eficiència energètica.
Hi estic d’acord. L’economia podria anar-se escorant cap a dues tendències oposades: d’una banda es pot escorar cap a la depressió amb deflació, derivada de la crisi econòmico-financera, o bé cap a una situació propera a l’estagflació [estancament i inflació] dels anys 70, provocada per un xoc energètic.

Podríem encadenar les dues crisis?
La recessió actual, que alleugera la tensió sobre els preus de l’energia, ens pot induir a pensar que la crisi energètica era una invenció. Tanmateix, quan superem la crisi econòmico-financera és molt probable que ensopeguem amb la crisi energètica.

Com hem arribat a aquesta situació? (segueix...)