Keynes sabia construir grans aforismes, a l'estil d'Oscar Wilde. La gràcia de Keynes és, però, que la majoria tenen a veure amb l'economia (coses de l'ofici!). Entenc perquè hi ha tanta gent, des de fa tants anys, que el volen ben mort i enterrat, a ell i al seu pensament... No ho aconsegueixen, però, perquè fins i tot els marxistes, davant tanta desfeta, estupidesa i rebrot feixista, ens hem posat a defensar, seriosament, que no es prengui el seu nom en va.

Exemples de coses que no haurien de passar en una societat entenimentada (o un calaix de sastre que fa molta, molta vergonya):

- que el senyor Fernández Díaz, amb un atreviment que no fa el cas, demani canviar el nom a l'Estadi Lluís Companys pel del feixista Joan Antoni Samaranch...   (Espero pel seu bé que sigui sols una mostra d'ignorància).

- que el senyor García Albiol, núm. 1 del PP a Badalona, però que viu a Pedralbes, repartís ahir amb Alícia Sánchez Camacho pamflets amb una foto de romanesos d'ètnia gitana impresa amb la pregunta "¿Tu barrio es seguro?" mentre promet que si ell és alcalde "podrem (sic) sortir el barri amb  la seguretat de no ser atracats", com si ell també visqués al barri de La Salut, com si no fos la marginació, l'explotació i la pobresa que tant bé fomenten les polítiques del PP les que creen inseguretat.  (Veure més detalls a La Ratera).

-   "Està clar que la dreta judicial vol donar-li un cop de mà a la dreta política que està esquitxada pel ‘cas Gürtel’. S’imaginen que a Alemanya un partit nazi proposés processar els jutges del processos de Nüremberg en què es va jutjar a la jerarquia del nazisme? Allà és impensable, però aquí els fatxes de Manos Limpias i els falangistes volen asseure Garzón per investigar els crims del franquisme. Simplement esperpèntic."  I això ho denuncia, amb tota la raó del món, una persona tant assenyada com en Joan Josep Nuet. 

- i en canvi, el senyor Rajoy ens ha anat repetint aquest cap de setmana, a totes les edicions dels telenotícies, que estava "abochornado" per les manifestacions i declaracions de dirigents polítics que posaven en dubte la legitimitat del Poder Legislatiu (des del Tribunal Suprem al Constitucional), sense entendre que els milers i milers de persones que varen sortir al carrer de tantes ciutats d'Espanya i de l'estranger estan "abochornadas" per aquest espectacle indecent que estan oferint els més alts tribunals espanyols... i pel cas Gürtel... i pel PP de Balears... i per la "bona sort" del president de la Diputació Fabra (PP a Castelló)... i per la injustícia del cas Egunkaria amb el jutge com a mínim del tot incompetent que se n'ha sortit xiulant,  i pel doble jóc de la UPM, i per la cara gruixuda de Félix Millet que se n'ha rigut de lo bo i millor de la burgesia catalana (clar, de la que no n'estava al cas, que cada vegada és més clar que Félix Millet empastifava a tot el que es deixava empastifar...!) I, naturalment, pel cas Malaia i la folklòrica... però també per l'alcalde de Vic i els informes que li fan des del despatx del senyor Roca i Junyent....

-  I la cirereta: que per desfer l'empat del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya s'encarregui la propera ponència a un dels membres del Tribunal Constitucional, del tot caducats i agres, que en el seu moment foren nomenats pel PP i que es passa (es passen) pel forro la sobirania dels Parlaments català i espanyol i el referèndum de Catalunya... Aquesta burla és tan descarada que ha aconseguit que el President Montilla fins i tot sembli (potser a la vista de les eleccions) que es despentina!

I si algú es pregunta qué té a veure tot això amb el cartell que gràcies a l'Agència Catalana de Notícies Sírius he penjat a dalt, sols ens cal recordar que: és l'economia, companys i companyes, és l'economia... És l'economia (és a dir, els grans capitalistes) els que en temps de crisi no dubten de treure a passejar el feixisme.

I lo poc que els hi costa si el feixisme sempre s'ens ha passejat per davant els nassos, i nosaltres sense voler (o poder) ni enterar-nos!

Comments