És l’únic cop que he entrat a la Caserna del Bruc. Va ser l’any 1992 per entregar la sol·licitud d’objector de consciència. No sé per quina raó, aquella austeritat marcial i la manca total d’encativament que respirava la instal·lació em va impressionar i apuntalava, encara més, la decisió de no participar d’aquella prescriptiva obligació amb la pàtria. La mili, conjuntament amb el pagament d’impostos, són les formes més coaccionadores i ineludibles de deure públic que ha tingut la ciutadania envers l’Estat. Ara sembla un fet del passat intrans-cendent, però l’abolició del servei militar obligatori (SMO) va ser una autèntica conquesta social.