M'ha arribat aquesta carta d'una amiga de la que feia temps no en sabia res, però de la que valoro de manera especial la seva lucidesa. Resulta que la meva amiga és també amiga de l'Ada Llorens, que ha escrit aquesta  explicació-reflexió sobre el tema de la transformació de la Diagonal que no parla de si es pot girar o no a la dreta o l'esquerra, sinò de qüestions molt més importants.  Diu la meva amiga:

"Crec que hi ha gairebé tantes visions sobre el tema com habitants hi ha a Barcelona i res és perfecte. Jo particularment em plantejo quina deu haver estat la raó per promoure ara una proposta d´aquesta "envergadura" quan es podrien destinar molts menys diners a modificar algunes qüestions, si és cert que el que es vol és reduïr el tràfic rodat i potenciar la peatonalització i la bicicleta. Per això, des del meu modest i poc fonamentat punt de vista, no cal fer aquest enrenou i aquesta despesa.  Els que ho creguin interessant us demano que ho reenvieu."

Doncs, això mateix, que ho reenvio:

LA DIAGONAL: UN PASTÍS DE 50M€ ANUALS

Per transformar radicalment una artèria pública principal com la Diagonal, i un sistema de transport públic secularment comprovat com el Bus o el Metro, el debat ciutadà no pot limitar-se a la decoració, sino que ha d’entrar en l’arrel de l’ordenament urbanístic: estructura territorial de mobilitat, impacte sobre barris afectats, impacte atmosfèric, agents urbans implicats, costos colaterals. El debat de fons real hauria d’haver estat:

1.- Es prioritari pacificar el trànsit d’una artèria vertebradora territorial, al cost de convertir l’Eixample en la nova xarxa de trànsit rodat massiu? Volem abocar els més de 100mil automòbils/día que absorbeix la Diagonal, sobre els ja saturats carrers de Rossellò, Provença, Mallorca i Consell de Cent? O es millor pacificar el trànsit en aquest barri, on el comerç de centralitat minva, aprop de les finestres on la gent dorm, segons el model Cerdà primigeni, recuperat fa poc per l’Agencia d’Ecologia Urbana, amb més carrers tipus Enric Granados?

2.- Cóm s’absorbirà l’impacte atmosfèric de la tala massiva d'arbres? Cóm es compensarà l'absorciò de CO2 de la quadruple filera de palmeres i plàtans centenaris, quines copes  equivalen a 60Has, 6 grans parcs, durant el temps de les obres i fins el creixement dels nous arbres, uns 12 anys?

3.- Quina modalitat de transport públic convé més als ciutadans? Tramvía, Metro o Bus, doncs aquests determinen formes diferents. Induïnt enormes problemes sobre la semaforització de tot el Centre, les opcions municipals A i B dediquen 2 carrils només al Tramvia. El Metro ni es considera per car, i el Bus queda expulsat!  

Tant si guanya A com B, uns 50 milions de billets anuals es transvasaran del Bus a TRAM S.A., imperceptiblement pels usuaris, doncs comprarem la mateixa T10 o el billet, on no es veu a quí els paguem. L’ATM cobra unificadament els billets, amb aparença de servei públic; però desprès, la recaptació es reparteix proporcionalment als respectius usuaris entre els ens integrants, siguin públics: Renfe, FGC i TMB, o els ens privats a qui l’ATM ha donat concessions, com el Tramvía del Llobregat i el Besòs: TRAM S.A. Però el capital de TRAM S.A. es 77% privat: Alstom 20,25%; Fomento de Construcciones y Contratas 19,3%; COMSA 12,4%; Acciona 10,48%; MARFINA 10%(Sarbus, concessionaris Renault); DETREN 4,8%(UTE amb Marfina).

Acceptarem detraure uns 50 milions d’euros cada any de la recaptació de TMB, de proprietat i gestió pública controlable, per regalar-los a la gestora privada TRAM S.A.? Li cedirem gratis 30kms de carril, 15 Has públiques, per explotació privada permanent, a canvi només del cost de l’obra, igual a la facturació d’un sol any? Podrem garantir desprès la viabilitat econòmica del sistema públic de transport metropolità sense aquests enormes excedents en les línies rendibles, que compensen les línies deficitàries? O també privatitzaran aquestes? Front aquestes xifres, el cost d’un nou Metro, o d’un nou túnnel de Renfe, sería calderilla, però el benefici sería públic...

Es tracta d’un regal prou gran al grup de multinacionals i grans constructores: TRAM S.A., com per entendre el cost de 3M€ de l’enorme propaganda, i en plena crisi!

Prou per entendre també perquè necessita ser legitimat. I per tant, que el que s’està plebiscitant encobertament, sí o sí, tant a A com a B, no es res més que un parti pris municipal: la privatització de la Diagonal.

4 de maig 2010

Ada Llorens

Arquitecta, urbanista, paisatgista

Ara ja sabeu per què es molt important  votar, del 10 al 16 de maig, anant’hi o des de casa a www.bcn.cat/diagonal.

Comments