Amigues i amics, la lluita continua per una millor atenció a les persones malaltes d'aquestes enfermetats, per una investigació de qualitat i un tracte digne en el sector sanitari i a totes les institucions que hagin d'intervenir en qualsevol dels moments d'un procés difícil fins a la plena comprensió i visibilitat de la Fibromiàlgia, la Síndrome de la Fatiga Crònica i també la Sensibilitat Química Múltiple.

Estic totalment d'acord i suscric les reflexions fetes per Jordi Calm al voltant del 12 de maig d'enguany i publicades al bloc de Fibrofamiliars.
Primer de tot, i potser en un excés d'optimisme, em vull fitxar en els avenços que s'han produït respecte el 12 de maig de 2009.
Feia un any de l'aprovació de la Resolució 203/VIII, i ens costava molt, molt que ens escoltessin i ens tinguessin en compta quan defensàvem el seu compliment. Sí, ens venien a dir "hi estem treballant", però sabíem, en rebíem notícies de que això no era ben bè així.

La segona reflexió és que els qui lluitem per la millora en l'atenció del col·lectiu de malalts, tenim força energía, no s'ens acabaran les piles...

Avui, 12 de maig de 2010, estem esperant assistir a diverses reunions amb els resposables del CatSalut, per tal de que ens expliquin en quin moment del desenvolupament dels continguts de la R 203/VIII ens trobem. Aquestes reunions es produiran a totes les regions sanitàries del territori de Catalunya. Per primer cop, tindrem una visió de tots els responsables sobre l'estat real de les UHE.
Aquestes reunions arrenquen d'un compromís de la consellera Geli, un compromís plasmat en l'ordre de 18 de febrer publicada al DOGC.
En el que fa a la investigació, s'han publicat segons afirma un doctor especialista en aquestes malaties, prop de 300 articles científics, senyal de que s'està investigant.

Interlocució directe amb els responsables territorials, i impuls en el camp de la investigació, son dues bones notícies.
Queda molta feina per fer, sobre tot, en el camp de la sensibilització social, en els esforços de cara a que l'empatia  de l'entorn del malalt sigui cada cop més, la nota característica de les relacions dels entorns familiars i laboral amb els malalts afectats.
Si hagués de resumir diria que hi ha esperança...perquè encara que lentament, amb el treball de les associacions,  dels equips d'investigació i de molta gent anònima... estem avançant.

Us convido, a llegir el complert post que en motiu del dia 12 de maig ha publicat Dempeus per la Salut Pública.

---
Unes Jornades interessants que us poden interessar també, a Montgat, i anunciades per Sírius.

Comments