Estem retrocedint desenes d'anys en la vida democràtica, en els drets de treballadores i treballadors, en polítiques de convivència i de benestar. No és casual que totes aquestes pèrdues vagin tan unides. Es tracta d'un atac en tot regla a les normes democràtiques de convivència, una ofensiva fatxenda contra el poc que quedava a l'Estat Espanyol d'un estat de dret que pretenia assemblar-se a la mínima (i espanyola) expressió d'un Estat de Benestar keynesià... Estan acabant amb tot el que era pacte, dignitat, convivència.

No es pot deslligar la suspensió de Garzón de les imposicions neoliberals de les que es va missatger Obama, de les mesures polítiques en que es tradueixen contra els més febles de la societat i que proposa  Rodríguez Zapatero, ni de la prepotència amb la que trepitjen els nostres drets i la gent més feble els neo-feixistes que estan creixent entre nosaltres, ja visquin a Vic o a Badalona o tinguin negocis a Seseña. Qui no relacioni totes les dades no entendrà rès, i no estarà preparat pel que s'ens acosta. Perquè no cal tenir cap bola de vidre per entendre que venen temps molt difícils per viure i conviure.

Monsaraz (Portugal):  pintura al fresc sobre el Bon jutge i el Mal jutge

José Saramago  ens avisa de que "las campanas, después del repique a gloria que harán los falangistas, los implicados en el caso Gürtel, los narcotraficantes, los terroristas y los nostálgicos de las dictaduras, volverán a sonar a muerto, porque la justicia y el estado de derecho no han avanzado, no han ganado en claridad, y quien no avanza, retrocede".

Inés Sabanés explica la concentració d'ahir de suport a Garzón en la que familiars de víctimes i de desapareguts del franquisme observen amb incredulitat com sortia de l'Audiència, suspès de funcions, qui havia intentat fer sentir la seva veu... i amb ell sortien derrotades les reivindicacions de tants i tants anys de les víctimes.

En paraules de nou de Saramago, les campanes "Tocarán a muerto, sí, pero millones de personas saben señalar el cadáver, que no es el de Garzón, esclarecido, respetado y querido en todo el mundo, sino de quienes, con todo tipo de argucias, no quieren una sociedad con memoria, sana, libre y valiente" (...) "El destino del juez Baltasar Garzón está en las manos del pueblo español, no de los malos jueces que un anónimo pintor portugués retrató en el siglo XV".

Jo també em sumo a les manifestacions de Saramago, d'Inés Sabanés i de  Gaspar Llamazares que es declaren en rebeldia i es neguen a acceptar que el que està passant mereixi el nom de Justícia. Em sento tan indignada com Gaspar Llamazares, tan entristida com José Saramago, i em poso dempeus, amb Inés Sabanés, en una concentració permanent, majúscula, racional, plena de raó i molt lúcida dels que cada vegada som més...   Jo tampoc comparteixo, ni respecto, ni acato, ni obeiexo...

---

Llegir també: "José Saramago: Ni leyes, ni justicia".

Comments