Qui ha estudiat l'assignatura d'Hisenda coneix perfectament (altra cosa és que se la cregui o no) la corva de Laffer en la que s'intenta demostrar (diuen que el seu creador la va explicar per primera vegada sense dades sobre un tovalló de paper) que apujar els impostos per sobre d'un determinat tipus provoca una devallada de la recaptació. Jo mateixa havia explicat a Introducció a la Política Econòmica un gràfic de Weber en el que destacava com a òptim un punt de pressió fiscal que complia el criteri de recaptar el màxim dels mínims de Rawls, però també, més enllà, una recaptació que era la més igualitària pel que fa a la distribució de le rendes però que "tenia efectes perversos sobre la producció" (però gràcies en bona mesura a l'existència consentida dels paradisos fiscals, la insuficient persecució del frau dels més poderosos, etc.)... I a més d'aquests models simplificats, hi havia la constant de que si es volia aconseguir incrementar de veritat la fiscalitat s'havia d'intervenir sobre les rendes mitjanes (que no implica, de cap manera, que les persones que la cobrin nedin en l'abundància...) En qualsevol cas, sí que semblava demostrat que la recaptació proporcional augmentava les diferències entre rics i pobres a la societat i que per tant calia el criteri de recaptació progressiva (no parlem ja dels efectes d'una imposició regressiva! 

Tot i així, en cap dels models teòrics s'acostuma a interpretar-los en relació al pais on s'apliquen, ni al moment històric i a la conjuntura concreta, tot i que aquestes dades reals són determinants. Per exemple, per al 2008 Eurostat informava que a la Unió Europea el salari mínim interprofessional presentava aquestes diferències:

(A l'any següent, el govern del PSOE va apujar el SMI fins a 624 euros, amb l'objectiu d'arribar als 800 euros l'any 2012).

Ja poden entendre que en temps de crisi el SMI s'imposa cada vegada més, fins i tot a Catalunya on el nivell de sous i salaris estava tradicionalment per sobre d'aquesta xifra, i estaran amb mi que difícilment es pot (sobre)viure amb aquests ingresos. Però és que tampoc els salaris mitjans són massa generosos, segons podia llegir-se a  Euribor:

"El salario medio en España se sitúa en los 21.500 euros brutos al año, lo que supone casi la mitad de la retribución de más de 40.000 euros de Reino Unido, Holanda y Alemania, y un 20% inferior a la media de la UE, según un informe elaborado por Adecco y la escuela de negocios IESE sobre la evolución del salario en 14 países europeos entre 2003 y 2008.

En concreto, la retribución media en el Viejo Continente alcanzó los 27.036 euros en 2008. Reino Unido encabezó el ranking de remuneraciones, con 46.058 euros para los empleados de jornada completa, seguido de Holanda (42.720 euros) y Alemania (40.914 euros).

En el extremo opuesto, Hungría, Eslovaquia, Rumanía y Bulgaría, los cuatro últimos miembros incorporados a la UE de los Veintisiete, no superan los 10.000 euros al año de salario.

Con todo, los tres países con mayor remuneración bruta redujeron su diferencia con aquellos con los salarios más bajos, que suponía 11,9 veces más en 2003 y que ahora se sitúa en 7,8 veces."

I a tot això, convé no oblidar que les diferències salarials entre home si dones segueixen situades entorn al 28%!

Sembla clar, doncs, que qualsevol intent d'augmentar la fiscalitat en temps de crisi (i en contra del que aconsellen els manuals) s'ha de fer, com a mínim, i pel que fa a l'Estat espanyol, a partir d'aquestes quantitats...

Però, donat que hi ha urgència per recaptar més pr part d'Hisenda: hi ha suficient "massa crítica" de rics per poder recaptar mantenint el principi d'equitat i no augmentant de manera desesperant les desigualtats?

Segueix...

Comments