El conseller Castells, els salaris i els manuals (i II)

SALVEM LA UPEC - aportacions

Qui som

Revistes digitals

>> Vols rebre informació de la UPEC a casa?

Segons informa El Periodico, ahir en el Govern de la Generalitat també es va discutir en base als models dels manuals d'Hisenda dels que parlava en l'entrada anterior. Sembla que el que es considera massa escàs el volum de recaptació que es pot aconseguir amb la pujada de l’impost sobre la renda (IRPF) per als contribuents més rics, i que per tant s'ha "contingut" la presió que en aquest sentit feien ERC i d’ICV-EUiA per incrementar en cinc punts (del 43% al 48%) el tipus impositiu de l’IRPF per als contribuents amb ingressos superiors a 100.000 euros... Ha sorgit un nou problema gairebé metafísic, que és el de no perjudicar les capes mitjanes... sense que s'arribi a cap acord sobre què són i qui formen les capes mitjanes. I tot ha quedat, de moment, en declaracions molt poc concretades: compromís d'un avantprojecte de llei de mesures fiscals dirigides a «persones amb rendes i patrimonis elevats» emparant-se en la «justícia tributària»... Persones que es consideren "un grup selecte"... Selecte, sí, però no precisament petit...

Com es pot veure en el gràfic de El Periódico, les rendes susceptibles d'augmentar, de forma progressiva, per a una millor redistribució de la renda i dels costos de la crisi, van molt més enllà del 0,01% que anunciava Zapatero, i hauria d'afectar de manera molt clara un 5,1% si es limita l'augment de la tributació a rendes superios als 60.000 euros anuals declarats. Però és que també s'hauria d'afinar més en les mesures entre el grup dels super-selectes coneguts, on destaquen els consellers de les empreses que formen l'Ibex, amb contractes blindats, i que poden arribar als 294 milions d'euros al any. (Llegir més, aquí.) I també són més de 0,01% , un col·lectiu d’autèntics rics dels que parlen els estudis de la Banca Popular de Inversión, que té com a clients "empresaris a qui les coses han anat bé, autònoms i professionals de despatxos importants i després, evidentment, els hereus de famílies amb fortuna". Dels 400.000 clients super-selectes de banca privada que Banif calcula que hi ha a Espanya, gairebé 100.000 s’ubiquen a Madrid, uns 75.000 a Catalunya i 30.000 a Andalusia.

Tot i així, mentre hi hagi aquestes relacions "fraternals" amb Andorra, Miami, i altres paradisos fiscals dels nostres "famosos" dels esports, les finances i el paper couché, les mesures seguiran sent poc equitatives. Per això, i per sobre de tot, manca el restabliment de l'Impost sobre el Patrimoni... difícilment es podrà creure en la justícia fiscal sinó s'elimina l'eliminació d'aquest impost sobre la riquesa i les possessions de la que fan ostentació obscena en temps de crisi els autèntics poderosos... Per no parlar de modificar el règim de les SICAV que poden tributar un 1% sobre els Beneficis!

I parlant de grans patrimonis, vegi's, per exemple, aquest altre gràfic que avui ha publicat El Periódico, on Espanya ocupa el dotzè lloc, i per al que no calen massa comentaris addicionals: