La canceller alemanya, Angela Merkel ha donat avui nous motius perquè la vaga de demà de la funció pública sigui tot un èxit. Ha anunciat la retallada de la despesa més gran de la història d'Alemanya des de la Segona Guerra Mundial: ella en diu "estalvi", però significa de fet que  80.000 milions d'euros fins a l'any 2014 deixaran d'anar a ministeris fonamentals per assegurar la plena ocupació i serveis de benestar com són Treball i Assumptes Socials. Hi ha sumat també la proposta de menors despeses en Defensa i Infraestructures, però tot i que no va complir la rebaixa d'impostos del seu programa electoral, tampoc pensa que calgui fer cap augment d'impostos.

«Hem d'assegurar el futur del nostre país», ha dit Merkel en roda de premsa al terme de les dues jornades de reunió extraordinària del seu consell de ministres per a detallar les mesures d'estalvi. Quin país i quin futur, això no ho ha explicitat. No és un país per viure la immensa majoria, això sí queda clar.  I un futur en el que s'avança cada vegada més en la destrucció d'una Europa mínimament social, i en la que triomfa a passos de gegant  l'insostenible model individualista, mercantilista,  insolidari.

Quina ingenuïtat i quin malbaratament de lluita i de comprensió del moment que vivim si demà es fa la vaga de la funció pública sols per la retallada de sous, encara que s'hi afegeixi també la retallada en la dotació de plantilles (ja saben, a Catalunya, per cada 10 funcionaris que es jubilin, sols es cobrirà una plaça, i una de cada dues en ensenyament, sanitat i emergències... ) La vaga l'hem de fer i donar-hi suport tots i totes perquè el que està en joc són els serveis socials, és el que queda de  l'Estat del Benestar en precari, són els serveis públics que permeten que el model social guardi encara certes aparences de civilització i no quedi en la llei de la selva, en l'explotació descarnada a la vista, en la marginació (més encara) i l'abandó de les persones més desvalgudes...

Hem de recordar la història. Hem d'aprendre història. Quan un altre model econòmic era realitat, el capitalisme a la majoria de països d'Europa havia de permetre, a desgrat i per força, un millor nivell de vida als treballadors i treballadores... Aplicava el que li havia ensenyat Keynes per a la seva pròpia supervivència, i va aconseguir lliurar-se un temps de les crisis a costa d'anar contra la seva pròpia essència de desequilibri i destrucció. Ara que aquest model ja fa anys que no els fa por... no representa cap amenaça real... ho volen tot. Encara que no ho puguin digerir, encara que ho vomitin, encara que amb el seu petroli destrueixin les costes d'uns Estats Units insostenibles i la riquesa de pescadors i famílies humils, encara que a la Unió Europea, en començar el passat mes d'abril,  l'atur ja superava el 10% de la població,  i  entre els joves el 20% (a Espanya, més del 40% d'atur dels joves)  De quin futur parlen?  I de qui hauria de ser el futur?

Però els de Bilderberg, els del G-20, els dels grans bancs i les grans empreses, els del FMI i la OMC no volen repartir res, no volen produir d'una altra manera, no admeten que l'ensenyament i la salut són drets i no mercancies... ens neguen el futur, i es neguen a conviure...

Demà hi ha vaga de la funció pública. Esperem que no tardi massa la vaga general.   Ho deia Rosa Luxemburg: o socialisme, o barbàrie.

---

Veure també: Ventanas del Falcón, Moscas en la Sopa i Dempeus per la salut pública

Comments