Avui s’han publicat declaracions d’aquelles que et posen els pèls de punta, que provoquen vergonya aliena i que considero —amb tota sinceritat— que manifesten la baixesa moral de determinats personatges. Concretament els senyors Millet i Montull, els principals artífex del saqueig del Palau, s’han atrevit a acusar la Comissió d’Investigació creada al Parlament per esbrinar el presumpte finançament il·legal d’un partit polític d’actuar per interessos “polítics i electorals”. I han recorregut a una estratagema legal per evitar comparèixer al Parlament i per, de fet, provar d’aturar la majoria de les compareixences sol·licitades. És a dir, a la pràctica, de paralitzar la Comissió d’Investigació abans i tot de començar.

Certament, tenen el dret de demanar-ho al jutge. Però té nassos que s’atreveixen a fer-ho atacant frontalment la Comissió i desprestigiant-la en atribuir-li foscos interessos. I que ho diguin precisament aquells que s’han enriquit durant anys i panys a costa de la cultura catalana, recaptant diners a manta d’empreses i institucions públiques, repartint favors i prebendes, protagonitzant un dels escàndols més tristos que es recorden, actuant sempre sense cap mena d’escrúpols i amb una cobdícia sense mesura i finalment —i sempre presumptament esclar— finançant un partit polític. Precisament aquest era el motiu i l’objecte de la Comissió, després que s’hagin revelat nous indicis —sobrevinguts— que apunten en aquesta direcció i que no eren l’objecte principal del judici en que estan imputats per haver robat tot el que van poder.

Uns personatges que utilitzavem el seu presumpte catalanisme per regentar el Palau de la Música —sant i senya cultural del país— com si es tractés del seu ‘cortijo’. Només em resta un dubte, la petició de no anar al Parlament, de no donar la cara, qui els l’ha suggerida? Els seus advocats o aquells que es beneficiaven de les seves generoses contribucions?