"La mort de José Saramago constitueix una pèrdua irreparable per a Portugal, per el poble portuguès, per la cultura portuguesa.
La dimensió intel•lectual, artística, humana, cívica, de José Saramago el converteixen en una de les més grans figures de la nostra Història.
La seva enorme, notable i singular obra literària – reconeguda amb l'atribució, el 1998, del Premi Nobel da Literatura - quedarà com una impremta inesborrable a la Història de la Literatura Portuguesa, de la que el seu nom va ser un dels més importants.
Constructor d'Abril, en la mesura que va intervenir activament en la resistència al feixisme, va donar continuïtat a la seva intervenció en el període posterior al Dia d e la Llibertat com protagonista del procés revolucionari que acabaria per transformar profundament i positivament el nostre País amb la construcció d'una democràcia que té com a primera referència la defensa dels interessos dels treballadors, del poble i del País.
José Saramago era militant del Partido Comunista Português des de 1969 i la seva mort constitueix una pèrdua per a tot el col•lectiu partidari comunista --per al Partit que ell va voler fos el seu fins al final de la seva vida.
El Secretariat del Comitè Central del PCP manifesta el seu profund pesar, el seu enorme dolor per la mort del camarada José Saramago – i expressa el seu sentit condol a la seva companya, Pilar del Rio, i a la resta de la seva família."
La referència en el PCP es troba aquí.
I de la gent que l'enyora a Catalunya i Espanya n'han parlat, fins ara, que jo sàpiga:
Migue, Sara, Juan, Fernando, Javier, ceronegativo, un altre Fernando, Domin, Rafa, Manolo, Pedro, Antonio, Victor, Àngels, Hugo
i Cayo Lara per Izquierda Unida i Jordi Miralles en nom d'EUiA.