Catàstrofe petroliera, de Raül Romeva, per a Crònica.cat

La catàstrofe al Golf de Mèxic hauria de fer saltar algunes alarmes en relació a la manca de mesures europees per tal de prevenir accidents similars en les plataformes petroleres ubicades en alta mar sota jurisdicció dels Estats de la UE. I en canvi, poc, o res, hem escoltat al respecte de part dels governs europeus. Que ningú s'enganyi, el tema és greu, i molt.

És hora de proposar noves regles obligatòries tant en l'àmbitde la responsabilitat jurídica com en la resposta a aportar en cas de catàstrofe. Ara com ara no disposem de regles que garanteixin, per exemple, que disposaríem dels fons suficients per a dur a terme les tasques de neteja necessàries en la costa en cas d'eventual accident, o per compensar les víctimes d'accidents d'aquest tipus.

Aquest serà un dels temes que abordarem durant la propera sessió plenària, a Estrasburg, del 5 al 8 de juliol.

Previsió, prevenció, protecció, heus aquí el que caldria establir per tal d'assegurar un control estricte de les plataformes petrolieres. La catàstrofe del Golf de Mèxic és un advertiment clar. Ara més que mai podem estar convençuts i convençudes que els estudis de seguretat i d'impacte ordenats per les companyies petrolieres no estan a l'alçada dels riscos i dels reptes. Hi ha un abisme entre els diners invertits en la cercade nous jaciments i les mesures de seguretat establertes en cas de catàstrofe petroliera. Cal doncs resoldre aquest problema i assegurar-se que les companyies europees puguin prevenir els accidents però també disposar de plans de socors adequats. Per altra banda, tenint en compte el precedent nordamericà en què podem constatar com la complaença i la corrupció entre l'agència reguladora (MMS) i BPsón el còctel que ha portat al desastre, esdevé més que mai una prioritat controlar els controladors. La UE ho hauria  de fer a través de l'Agència de Medi Ambient (EMSA).

Però la inquietud també prove dels tipus de productes utilitzats per a, suposadament, resoldre el problema. Molts científics s'inquieten de l'ús del COREXIT, per exemple, el dispersant utilitzat en quantitats colossals per BP per dissoldre la taca de petroli. Donat que es tractat d'un producte patentat, s'ha ignorat l'impacte mediambiental i sanitari que el seu ús pot comportar. I tanmateix sabem per exemple que almenys 3 dels seus components són altament perillosos, cosa que és greu en la mesura, a més, que existeixen d'altres dispersants menys perillosos per a la biodiversitat marina i la salut. A més a més, siguem clars, l'ús d'aquest producte no és sinó fer invisible a la superfície una contaminació que s'establirà finalment al fons marí.

Potser ja va essent hora que entenguem que el canvi de model energètic cap a un altre que ens faci molt menys depenents del petroli és, avui, més urgent que mai.