Ho sento, però em passa alguna cosa estranya quan llegeixo els comunicats de la Conferència Episcopal, que em surt un anticlericalisme de lo més decimonònic...I ho reconec. Em consola que la reacció al.lèrgica sols em fa retrocedir, temporalment, uns 150 anys, en tant que aquesta cúria es manté instal.lada, defensant els seus privilegis a capa i espasa, en plena Edat Mitjana.
Llegit avui a El Periódico (aquí la versió en castellá).
"Davant la futura aprovació de la llei de llibertat religiosa, que s'havia de discutir al Parlament aquest mes però que el Govern va decidir aparcar fa unes setmanes per centrar-se en la gestió de la crisi, i quan s'espera la resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre l'exposició de símbols religiosos a les aules, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha emès aquest matí un comunicat en què assegura que oposar-se a l'exhibició d'aquests emblemes suposa "deixar indefens el poble" i "tancar-li les fonts bàsiques de l'ètica".
Els bisbes, inquiets per una llei que regularà la presència de crucifixos als espais públics --escoles, ministeris, ajuntaments o hospitals--, i per una sentència judicial que es preveu contrari a les seves tesis, asseguren en el document aprovat avui per la seva comissió permanent que "la presència de símbols religiosos cristians en els àmbits públics, en particular la presència de la creu, reflecteix el sentiment religiós dels cristians de totes les confessions i no pretén excloure a ningú. Al contrari, és expressió d'una tradició a la qual tots reconeixen un gran valor i un gran paper catalitzador en el diàleg entre persones de bona voluntat i com a base per als que pateixen i els necessitats, sense distinció de fe, raça o nació".
"En conseqüència --continua l'escrit episcopal--, les societats de tradició cristiana no s'haurien d'oposar a l'exposició pública dels seus símbols religiosos. En particular, als llocs on s'educa els nens. Contràriament, aquestes societats difícilment podran arribar a transmetre a les generacions futures la seva pròpia identitat i els seus valors. Es convertirien en societats contradictòries que rebutgen l'herència espiritual i cultural en què enfonsen les seves arrels i es tanquen el camí del futur. Posar-se en contra dels símbols dels valors que modelen la història i la cultura d'un poble és deixar-lo indefens davant altres ofertes culturals, no sempre benèfiques, i encegar les fonts bàsiques de l'ètica i del dret que s'han mostrat fecundes en el reconeixement, la promoció i la tutela de la dignitat de la persona".
Estat ateu o agnòstic
"Si s'imposa l'extinció dels símbols de la nostra tradició cultural -ha dit en roda de premsa el portaveu de l'episcopat, Juan Antonio Martínez Camino-, aquest buit tendirà a ser omplert per altres símbols. L'ésser humà és un ésser simbòlic. ¿Per quins símbols seran substituïts? Poden ser molts: emblemes d'altres tradicions religioses, de l'ateisme, de l'agnosticisme... Eliminar símbols és segar l'herba sota els peus dels nostres propis valors. Es corre el risc de concebre la religió com una cosa privada. Això és contrari a una visió justa de la laïcitat. L'Estat no pot professar cap fe. ¡Tampoc l'ateisme o l'agnosticisme! No es pot passar d'una laïcitat sana a la promoció de l'agnosticisme o de l'ateisme".
Doncs com diu el comentari més ben valorat d'un lector, que la cúria no es preocupi: com amulet, també prefereixo els alls!