Segueixo, de Quebec estant, tot l'espectacle decebedor en què s'ha convertit la preparació de la manifestació de dissabte. Com si no tinguéssim un poble prou desconcertat i fatigat, per tot el que ha de suportar aquest país, ara estem fent el ridícul més espantós, barallant-nos entre nosaltres. Des de Madrid es deuen fer un fart de riure, perquè un poble que és capaç de gastar les seves energies en les batusses domèstiques no acostuma a arribar mai enlloc. No deuen estar, doncs, gaire preocupats pel que pugui passar el 10 de juliol. Hem arribat a un punt en què estem perdent el món de vista i el molt que ens hi juguem com a poble, equivocant-nos d'adversari i oblidant què és el que ha motivat que sortim al carrer.