La interpretació de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya destil.la supremacisme per tots els costats. I aquest es posa de manifest, especialment, quan es parla de la nació i de la llengua. Dir que la naturalesa del coneixement necessari del castellà i del català no és igual, o que les raons per haver de saber una o altra llengua difereixen, així com afirmar que el castellà ha de ser vehicular de l'Educació i que aquesta vehicularitat es desprèn del text encara que no ho digui, fa ballar el cap. Podria semblar tot plegat pura confusió i empanada mental, però es tracta, senzillament, de fer tot el possible per mantenir un model lingüístic desigualitari, en què l'espanyol es presenta com a primera llengua arreu del regne d'Espanya, i el català com una llengua satel.litzada o secundària. Què hem de fer, si el regne d'Espanya no ens pot assumir tal i com som? Què hem de fer si el regne d'Espanya no pot assumir la llengua catalana o la condició nacional de Catalunya? (Pens que no cal sucar-se excessivament el cervell per trobar les respostes adients a aquestes preguntes).