Dissabte, 10 de juliol. Barcelona es converteix, durant unes hores, en l’epicentre del catalanisme. Gent de moltes procedències –al meu costat uns valencians i un alguerès- i de gran pluralitat ideològica –socialistes, democratacristians, socialdemòcrates, liberals...- expressen amb una única veu, una sola idea: Catalunya. La voluntat de ser i la dignitat d’un poble que no s’arronsa i que n’està cansat del menysteniment que ha patit els darrers 7 anys. Els mateixos anys que ha durat el debat de l’estatut.