Raons contradictòries. Sentiments bipolars. Capteniments esquizoides.

Han estat en pocs dies, poques hores, una pila de preguntes i de possibles respostes viscudes en càmera ràpida, sense pausa ni temps per pair res. Una contundent recepció d’impactes audiovisuals, senyeres i estanqueres ( i alguna blaugrana per amanir-ho tot) , “a por ellos”, i “in- inde- indepenciA”... ,
Un poti- poti de sentiments, sovint confrontats, molts elements contradictoris i fins i tot algun cop antagònics. Questió de culpa ?, o de Goig ?,o de Pecat ?, o Raonable ? o Dubtós, cosa de justa Indignació ? Revolta ? Por a l’incertesa ? Molt evident la dualitat bipolar Catalunya – Espanya...però, quina Catalunya i quina Espanya ?. Quina portada de premsa, quina editorial, quina explicació partidària i mediàtica, i social ?? Segurament un exercici sense anestesia de la fricció del binomi "Raons versus Emocions"... sabent que ambdues percepcions i assumpcions son fonamentals i que poden resultar complementàries, harmòniques o tot el contrari, com és el cas que ens ocupa, o no.
Moltes preguntes...
Es pot celebrar la victòria futbolera d’Espanya des de la catalanitat original abstraient-se de l’entorn patrioter de Tele 5, de les consignes i dels toros a la bandera ? És possible implicar- se dins la marea reivindicativa de dignitat per Catalunya i de rebuig a la provocació Constitucional sense renunciar a conviccions federalistes i confederalitzants? És correcte, des de la perspectiva nacional, aportar tanta substància humana a una senya d’identitat estatal com és la selecció espanyola de futbol ?? Queden disculpats els jugadors barça/catalans de la selecció col•laboracionistes perquè (fent bo el tòpic dels catalans) es cosa de qualitat i cobraran una milionada, i la pela és la pela ?? És la roja una senya d’identitat integradora i sumadora ?, o a quina de les Espanyes representa ?... és roja o “colorada”, o tricolor ?? En tot cas potser hem descobert una cosa que ignoràvem: que Espanya és una selecció de futbol !!

A peu de manifestació, compartint carrer amb amics i amigues, i d’altres només coneguts i alguns massa re-coneguts, compatriotes tots i totes d’una pàtria que caldrà- ara ja no es pot seguir navegant i pescant dins l’ambigüitat – definir definitivament. Independència per a qui ?, per a què ?, amb qui ?, respecte de qui o de què ?, com ?, quan ?, etc... Independents ? del FMI, del Banc Mundial, de l’ OTAN, del G-20, de l’OMC, del BCE, de la U.E., de ...?? El que va quedant clar al carrer és que quan no hi ha un preacord pautat i pactat de continguts i de reivindicacions el que acaba apareixent és allò més radical també per fàcil i elemental, i que és més fàcil cridar una consigna com independència que recitar una manifest amb valoracions i condicions determinants.
Cert que aquesta sentència tan il•legítima com fatxenda ha estat un impagable impuls a la causa independentista. I que dins les aigües turbulentes de l’acció-provocació-reacció és on millor es mouen els pescadors de vots i els viscerals que no volen ni necessiten d’arguments per millor usar explosions gestuals i hormonals. De sempre les cèl•lules més nobles dites neurones competeixen amb aquelles situades més baix i amb funcions endocrines, sexuals i reproductores de l’ espècie, alies gònades. Que, per suposat son també importants i sine qua non. Els fonamentalistes de nacionalismes “necio”nalistes excloents, violents, invasius, colonitzadors, antidemocràtics i ètnics s’alimenten d’aquestes secrecions viscerals i des de posicions aparentment antagòniques utilitzen els mateixos no- raonaments oposats i descalcificadors. La fatxenda nacional catòlica i tardo franquista està en plena “cruzada” anticatalana aprofitant la molt legítima, proporcionada i justificada mobilització ciutadana de Catalunya. I recordeu un cop més : Es raona amb els arguments, però es vota amb els sentiments (o les hormones).

I mentre passen més coses al món, però la vuvucela mediàtica tan rica i variada permet fer dues o tres versions i edicions de comunicació parlant cadascuna del que convingui o interessi. Ens colen, aprofitant el moment, Contrareformes sense precedents ni fre ni contenció, de Caixes, laboral, econòmica, i ara aviat de les pensions i cap als Re-Co-pagaments en assistència sanitària (ahir el telenotícies de la nit de TV3 era tota publicitat d'aquesta nova forma de peatge per a les persones malaltes).

Llegiu sempre Dempeus per la salut pública...per estar vacunats contra la tonteria patológica.

I seguiu llegint aquesta entrada a: La Ratera.

Comments