Cap al final de la legislatura tots els diputats i diputades ens coneixem prou per no tenir ja sorpreses en els recursos dialèctics o les giragonses que els oradors més constants poden arribar a fer. Però no, encara hi ha un marge per a la sorpresa i per a l’atreviment intel•lectual.

El diputat del Grup Mixt Domingo ens va sorprendre en el debat sobre la sentència del TC quan es va quedar ben fresc afirmant “Els meus pares, com els del Molt Honorable President, són emigrants andalusos i em vaig emocionar profundament el dia que José Montilla va ser proclamat President de Catalunya”. Domingo va prosseguir la seva al•locució reblant encara més el clau: “Pensava que l’ascensor social català funcionava, però tenia trampa tot plegat, el contracte entre Montilla i els independentistes, o sigui, ERC, tenia lletra petita. Montilla havia de renunciar a ser el que és, a la seva llengua, a la seva cultura per ser President”. Així mateix, tal qual, sense manies, ens va fer aquesta confessió.

Ras i curt, per a Domingo la condició d’emigrant s’hereta, es traspassa de generació a generació, i a més sembla afegir-hi el deure d’impermeabilitzar-se de la cultura d’acollida per no perdre aquesta condició. Mai hagués cregut que una persona racional com és el diputat del Grup Mixt pogués arribar a aquest extrem i situar-se tan lluny del que pensa la majoria: la condició d’emigrant és una condició temporal, per esdevenir connacional per sempre.

De seguida però em va assaltar un dubte que em va fer perdre la credulitat del discurs que havia sentit de bon principi fins el final. Perquè si tan orgullós i satisfet es va trobar el dia de la proclamació de Montilla per quin motiu no en va dir res aleshores? Doncs senzillament, per molt que ens vulgui fer passar amb raons, perquè no s’ho ha cregut mai. A ell, i als que pensen com ell, el fet que José Montilla sigui President i amb un acord amb Esquerra els incomoda. Perquè esberla de totes totes la seva teoria maniquea: catalans burgesos privilegiats i immigrants sense drets. Com també irrita profundament al nacionalisme radical català —apuntem-ho de passada— perquè ho consideren una mescla impura.