Les declaracions del ministre de Foment, José Blanco, sobre una possible pujada d’impostos per mantenir i crear serveis, llegeixis infraestructures de primera, denota una volta més el mal endèmic d’Espanya. Un mal, no farem ara història que ve de lluny, molt lluny, gairebé de la Contrareforma. I aquest mal es deu a la falta d’equitat.

La falta d’equitat els porta, sempre, a castigar aquells que més treballen, estalvien o fan bé la feina. Entenguis castigar com pagar més impostos o patir més inspeccions fiscals o laborals que ningú. La falta d’equitat és també crear models insostenibles, capricis, que acabem pagant aquells que o no en gaudim o en gaudim ben poc. A Catalunya o el País Valencià paguem peatges com ningú, des de fa molts d’anys. Rebem menys inversió, com les Illes Balears, però paguem les excentricitats d’autovies infrautilitzades o línies de Tren de Gran Velocitat que són absolutament deficitàries. O els xous i saraus que organitzen a la capital del regne.

Tant Felipe Gonzalez, que va fer arribar el TGV als terrenys de l’Expo de Sevilla, —ara mateix un solar desèrtic i ruïnós on l’herba es menja la via—, com Aznar que el 2000, en la seva possessió de nou com a president del Govern espanyol, afirmava solemnement i superba que volia connectar totes les capitals de província espanyoles a menys de quatre hores de la capital del regne en TGV, com Zapatero que al final ha continuat la mateixa línia, han creat un model insostenible. Perquè per molt que vulguin a Madrid, Espanya no és França!

I ara com sempre es vol que els catalans paguin la festa, quan ací encara ens movem amb un Euromed per connectar Barcelona, València i Alacant inacabat! Quan la gent de l’Ebre veu passar aquest tren sense parar a les seves terres com fóra lògic! Quan congelen inversions o estan incomplint la famosa Disposició Addicional Tercera de l’Estatut que Mas i Zapatero van vendre com el nou manà!

Apujar els impostos? No gràcies, ni que siguin finalistes perquè al final paguen els de sempre, per la falta d’equitat, per la falta de realisme. I sobretot per manca de valentia a l’hora d’afrontar l’autèntic problema: la falta de crèdit per l’economia productiva. Aquest és el problema, que tant la indústria com els serveis estan ofegats per la negligència d’alguns equips directius de Bancs i Caixes. I tant el govern espanyol com els partits de dreta estan absolutament enxampats pels seus compromisos amb el sector. Al final, com sempre, voldran anar a per les rendes del treball deixant impunes les del capital. Sempre la falta d’equitat!

Falta d’equitat social, territorial..., doncs com deia Miguel de Unamuno: “España y yo somos así señora”. I no pensen canviar! Alguns ja fa temps, molt, que diem que n’hem de sortir, endreçadament i tranquil•la, però n’hem de sortir!