No em sorprèn la polèmica que s'ha orquestrat al voltant de l'exigència -entenc que totalment normal, i sentida com a natural a qualsevol país del món- que el professorat universitari hagi de tenir un coneixement suficient de la llengua catalana, per tal de poder-hi desenvolupar la seua activitat docent. Tampoc no em sorprèn la demagògia dels que diuen que Stephen Hawking no podria fer classes en una universitat catalana. Les universitats catalanes (i així ho vol també el govern del país) estan ben obertes a la importació de cervells, i la llengua no serà un obstacle. Darrere aquest argument fal.laç, emperò, s'hi escuden els mediocres que, tenint plaça en una universitat del nostre país, o aspirant a tenir-n'hi, consideren que poden prescindir de la llengua catalana i entenen que estan plenament legitimats a fer-ho. Això, a la pràctica, és absurd pertot arreu. El que francament ja fa riure és l'argument que a Madrid no s'imposa el coneixement de cap llengua als universitaris. Quants professors exerceixen actualment,  a les universitats dels territoris de llengua espanyola, que no sàpiguen espanyol? No s'imposa perquè ja està imposat.

El decret que ha enllestit el govern de Catalunya sobre coneixement de català a la universitat constitueix, senzillament, un acte de responsabilitat. Quan el català estigui sòlidament implantat a les nostres universitats, potser no caldrà tanta legislació sobre la qüestió. I que ningú no dubti que, quan el castellà comenci a perillar a les universitats espanyoles (que tot arribarà), l'estat prendrà les mesures que consideri més oportunes per salvaguardar-ne la presència. Com fa França, o qualsevol estat que senti amenaçada la preeminència dels propis trets d'identitat.

La polèmica ve a demostrar, senzillament, que el nacionalisme espanyol no ha assumit el regne d'Espanya com a entitat plural lingüísticament. I que, per tant, ens exclou als catalans del projecte nacional esmentat. Tenc la impressió que ens fa avançar més cap a la independència la tendència espanyola a foragitar-nos que no la pròpia empenta en aquesta direcció. Però el món és ple de bones obres bastides sobre baixes passions...