El 22 de febrer de 2001 es va considerar un punt i apart en la defensa dels Drets Humans. El tribunal internacional encarregat de jutjar els crims de la guerra de Bòsnia va anunciar que la violació, tortura i esclavitud sexual s'havien de considerar com a crims contra la humanitat. L'organització humanitària Human Rights Watch va dir que es tractava d'una decisió “històrica” perquè "ja mai més els que cometin aquests tipus de vexacions sexuals no quedaran sense càstig pels seus actes horribles. Per fi, la comunitat internacional es pren seriosament aquests crims –violacions, agressions sexuals en massa i esclavitud de les dones”.

Aixó passava el febrer del 2001. Ara, les Nacions Unides han denunciat la violació de mig miler de dones a la República Democràtica del Congo durant l'assalt a poblats aquest agost per part d'un grup de guerrillers de l'ètnia hutu. A més, i per primera vegada, l'ONU ha reconegut que els Cascos Blaus desplegats a la zona han fracassat en la missió de protegir la població. Des de la guerra que la República Democràtica del Congo va viure entre el 1998 i el 2003, els civils són constantment víctimes de la inseguretat i la brutalitat dels grups armats i l'exèrcit congolès.

Un testimoni pel que no cal saber anglès: n'hi ha prou amb saber mirar els ulls per entendre la profunda tristesa d'aquestes dones:

Comments