La Diada d’enguany és especial. En totes elles hi trobaríem motius per a definir-les amb aquest qualificatiu, però aquesta, més que cap altra, sembla estar marcada per una línia borrosa que només es farà nítida quan la capritxosa història ens doni la perspectiva necessària per a reconèixer-la com a tal. Els darrers anys hem viscut amb massa incerteses i desenganys, com perquè aquesta Diada sigui, només, una festiva i calorosa data de setembre farcida d’actes que recorden el nostre passat.

Aquesta és la primera Diada en la que ha caducat la històrica reivindicació de l’any 1977 quan catalans de sempre i catalans nouvinguts, cridaven conjuntament “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. És la primera Diada en la que l’estatut d’autonomia ha deixat de ser l’eina de referència de l’autogovern català.