Sovint pensem que tot el que es diu i es fa en política és un constant déjà vu, la sensació que tot està vist i que el reciclatge de notícies, propostes i debats és una constant, per no dir que esdevé la norma.
Però, darrerament, encara he pogut observar la cara de sorpresa de l’auditori en dos temes: l’un, quan afirmo amb claredat que no cal una nova llei de finançament de partits perquè l’actual és vàlida i que els partits polítics estan ben finançats; l’altre és la convicció que la denúncia de les pràctiques corruptes no fan perdre vots als partits que les porten a terme.
Periodistes, analistes, tertulians i auditories en general es sorprenen i es ruboritzen d’aquestes dues afirmacions i, per tant, constato que persisteix la negativa a acceptar que alguns estiren més el braç que la màniga i que en una cultura llatina com la nostra les indulgències públiques són fàcilment assolibles. Ai! Quin mal va fer la contrareforma!
Explico tot això a l'estela de la campanya que Esquerra ha començat i que va presentar ahir, “Gent honesta a la política”. La campanya parteix d’un imperatiu categòric: necessitem la política per canviar les coses, i si la política rep el descrèdit de la corrupció o les males pràctiques, les causes de la justícia social i la llibertat de Catalunya en surten afeblides. Hi ha molts ciutadans i ciutadanes que encara es sorprenen i que no accepten instal•lar-se en el pessimisme antropològic per acceptar la corrupció com un mal menor en democràcia. És per aquesta gent que no podem callar i que hem de dir ben clar que no cal fer coses estranyes des dels partits per fer front a les despeses electorals si s’actua amb austeritat i realisme pressupostari. No calen muntatges com els del Palau, si es renuncia volgudament a fer campanyes electorals d’un any amb tanques, banderoles, anuncis de pàgina, falques de ràdio i televisió, etc., a tot Catalunya.
La corrupció té costos morals i democràtics però també comporta un encariment de la cosa pública i per tant li resta eficiència.
ERC ha actuat amb fets, la llista d’accions i canvis normatius per acabar amb les males pràctiques, des d’acabar amb les donacions anònimes fins a la creació de l’Oficina Antifrau passant per la publicació al web de la Generalitat de la llista d’alts càrrecs i les seves retribucions.
Ara ens cal un pas més, per ser més eficients i més transparents, comencem per un Pacte d’Integritat i acabem amb un model únic de contractació pública de l’administració catalana. Són tres propostes per facilitar que qualsevol ciutadà pugui tenir accés en menys d’un mes a qualsevol informació de l’administració. Per determinar que la relació entre l'administració i les empreses proveïdores de béns i serveis ha de tenir un codi de conducta establert per evitar suborns o comissions. I un model de contractació única de l’administració que permeti a tothom tenir accés a aquesta possibilitat i abaratir els preus.
Esquerra proposa i actua en conseqüència!, per a sorpresa de molts i davant d'altres que només saben lamentar-se o senzillament obrir el ventilador i escampar l’ombra del dubte sobre tothom per generalitzar i relativitzar els draps bruts. És l’única manera que saben els de sempre d'encobrir, amb el recurs fàcil a la cínica frase: tots són igual. Doncs no!