Aquests dies em toca, inevitablement, combinar la meva activitat parlamentària habitual (que no és poca) amb la sempre fascinant tasca de recórrer el territori explicant de quina manera penso que és possibe, i necessari, canviar certes dinàmiques de govern i de construcció de país. Les eleccions són a tocar i és el moment de fer balanç i visibilitzar propostes.

Fa temps que vaig assumir que malgrat totes les imperfeccions que pugui tenir una democràcia representativa, avui per avui és el sistema més raonable per tal de gestionar el bé comú. Però per tal que sigui el més efectiu possible calen dues premises: que hi hagi una oferta política prou plural per tal que, amb més o menys afinitat tothom (o gairebé) s'hi pugui sentir identificat, i que en el moment d'exercir el nostre dret a vot ho fem pensant més enllà de qui serà el/la President/a, i entenguem que estem en un sistema parlamentari.

Personalment opino que la construcció de Catalunya ha de passar per tres eixos necessàriament interrelacionats com són l'ecologia, la cohesió social i la construcció nacional, i és aquesta convicció la que em va fer acostar a la formació a la qual pertanyo i que actualment m'ha fet la confiança de representar-la al Parlament Europeu. I és per això mateix també que en aquests moments, com tanta d'altra gent, em trobo fent campanya per tal que el proper 28N aquest projecte que represento obtingui uns resultats que considero adequats per a les necessitats actuals del país i de la seva gent.

No penso, en absolut, que la gent d'ICV siguem millor que la d'altres formacions. Em limito a defensar que les propostes que fem la gent reunida en el sí d'ICV són les que ara com ara fan falta.

El mateix Joan Herrera ho explica a l'epíleg del seu llibre Economia i Ecologia (pg. 221):

'Necessitem gent, més gent que aposti per un canvi de paradigma cap a un acord social i ecològic. I per fer-ho necessitem altres maneres de fer. No es tracta de solucions simples, ni de consignes, ni de debats frívols, ni de lideratges que omplen ràpid l'estómac, però que després et deixen buit. Però això no puc fer-ho tot sol, no podem ser només un grup, no podem fer-ho si no és construint alguna cosa més gran que nosaltres sols i per separat.

Aquesta proposta de canvis que plantejo va més enllà d'un partit o d'unes eleccions. Va adreçada a tota aquella gent que entén que tenim riscos, però també oportunitats que podem aprofitar. Que es poden fer apssos enrera, però que és possible mirar endavant, sortint de les crisis i avançant-nos a allò que vindrà.

Sabem que aquests anys no han estat ni són fàcils. Sé que una gran part de la societat no pensa com jo. Això implica humilitat, capacitat de diàleg... Però tinc el convenciment que moltes de les nostres apostes per una societat més justa, més equitativa, amb més medi ambient són opcions de futur que necessiten que siguem agosarats'

Estar convençuts i convençudes que allò que ens convé ara és apostar per un enfortiment de la Catalunya nacional, ecològica i socialment cohesionada no significa anar contra ningú, i molt menys vol dir creure's estar per sobre del bé i del mal. És, simplement, considerar que davant de la situació actual aquestes són les fórmules que ens poden permetre avançar més i millor com a país i com a societat.

Sense dramatismes ni dogmatismes, però sí amb seny i sentit comú.

Assumint que ens podem equivocar, és clar, com tothom, però entenent també que en cas d'equivocar-nos els danys causats seran molt menors que no pas si són d'altres propostes, amb menys visió social, ambiental i nacional, les que s'acabin imposant.

En altres paraules: convicció i humilitat davant la necessitat.