Ahir el cap de l'estat teocràtic vaticà la va dir ben grossa "Espanya està com als anys 30". Aquell que havia de parlar de pau i solidaritat ha arribat amb timbals de guerra.

D'entrada totes aquelles persones que confiaven en que la seva visita tingués tints de reconeixement nacional ho té clar, el Papa de Roma representant el fariseisme més escandalós i la reacció més absoluta segueix la guerra començada per Rouco. Una guerra anticatalana, misògina, homòfoba, ultraliberal i que atempta contra el més mínim respecte a les llibertats ciutadanes sota una aparent bondat.

Recordar a l'Estat espanyol els anys 30 és recordar els anys de la República però no es fa des de la memòria democràtica sinó des de l'abús del poder que li dóna una centralitat com la que té en aquesta visita per tal de recordar allò que està bé i allò que no des del pensament reaccionari que representa el propi Benet XVI, el propi Ratzinguer en tota la seva biografia (cal recordar que va pertanyer a les joventuts hitlerianes) i el pensa,ent més caduc de la rància dreta espanyola.

Recordar els anys 30 i fer-ho en aquests termes és fer una crida a l'aixecament i fer un reconeixement del que va liderar Franco contra el govern legítim, així com el mateix assassinat del President Companys. Benet XVI amb aquesta actitud i aquestes paraules legitima tot plegat i 40 anys de dictadura i repressió, d'assassinats i afusellaments, d'abusos  i intolerància.

Jo crec en una societa lliure de persones lliures que conformarem uns Països Catalans lliures, independents i socialistes, per això lluito i per això crec en el respecte als altres, pensin o no com jo.

Aquest cap d'estat s'ha excedit en el seu paper, jo no l'he anat a esperar però si que amb aquestes declaracions m'ha esgotat la paciència: no puc formar part (per cert, de forma obligada, jo no vaig poder triar) d'una església que em margina i queno respecta tot allò que jo penso.

FEM-NOS APOSTATES!