Aterro novament a Brussel.les. Avui comença a Cancún el Cop 16 de la Conferència de Nacions Unides per al Canvi Climàtic. A Catalunya, CiU ha guanyat les eleccions. Felicitats. Ara confio que, amb la serenor que exigeix governar, siguin conscients que moltes de les banderes electoralistes que han enarborat per arribar fins aquí poden resultar clarament perilloses per al país, el planeta, i la gent si les converteixen en polítiques reals.

Tinc son -aquests darrers dies he dormit poc, he descansat malament i m'han consumit els nervis, com a tanta d'altra gent-, pero no ressaca -reunits al Catalonia no varem celebrar res amb cava, no tocava, tot i que vàrem veure satisfets com, a grans trets, aguantàvem el temporal-.

Sovint argumento que fer política a Brussel.les / Estrasburg té una major dosi de serenor, de seny, i de visió amplia i generosa que la que percebo en l'arena política catalana, tesi que aplico tant als partits, com als mitjans com a l'opinió pública en general. Però precisament per això vull reconèixer el mèrit que té fer política a Catalunya, especialment quan es una clara i ferma voluntat de construir país, alhora que de preservar el planeta. Agraeixo, per tant, la feina feta, fins ara, per en Saura, en Baltassar i en Pané. Massa sovint injustament tractats, i a qui estic segur que molta gent que ha fet tot el possible per que cessessin en les seves responsabilitats actuals, aviat els trobaran a faltar.

Bravo per en Joan Herrera, que ha sabut liderar una campanya feta amb més cap i cor que no pas estómac i fetge. Hi confio plenament en en Joan, per liderar aquesta nova etapa. I em tindrà al seu costat, des de la meva tasca parlamentària, treballant per a la construcció d'un projecte cada vegada més sòlid, més necessari i més niversal que mai.

Ens convido a totes i a tots els qui aspirem a construir un país amb visió social, ecològica i nacional a treballar en equip. Cadascú des de la singularitat del seu projecte, del seu partit, del seu espai, ningú amb la veritat absoluta, tothom amb la raó del seu treball i les seves conviccions.

És hora de construir ponts entre les esquerres, els ecologistes i els catalanistes. Algunes d'aquestes persones son, som, a ICV, d'altres, molts d'altres, són fora, en altres partits, en altres espais socials. Algunes hi treballen activament, d'altres hi pensen, i no saben com treballar-hi. A algunes els fa basarda sumar-se a un projecte polític, a unes sigles, a una campanya per aconseguir representació parlamentària, i tanmateix volen que aquestes sensibilitat social, ecològica i nacional estigui representada a les institucions. Alguns han votat il.lusionats, sigui a ICV, o a algú altre. D'altres no han volgut ni anar a votar, o han votat en blanc. Totes les opcions són legitimes, totes, fins i tot, son necessàries, però allò que realment esdevindrà útil és la suma d'aquestes sensibilitats, i la seva confluencia en un espai plural.

Proposo un diàleg dins d'aquest espai, una aproximació generosa entre maneres de pensar i de fer que tinguin per únic objectiu comú el d'avançar socialment, ecològicament i nacionalment.

La cohesió social, la sostenibilitat ambiental i el ple reconeixement al dret històric de gaudir d'una Catalunya sobirana no s'aconseguirà en un dia, ni tan sols en una legislatura. Serà el resultat d'una feina tenaç, seriosa, col.lectiva i ambiciosa.

Ser al govern és cabdal, per poder avançar en aquesta direcció. No ser-hi no ha de ser obstacle, però, per no fer-ho.

En el trajecte hi haurà moltes derrotes. Sempre n'hi ha hagut, i sempre n'hi haurà. Allò que importa, però, és no defallir.

El demà, comença avui. I jo ja m'he arremangat.