Hora de fer-nos preguntes. I de pensar que fer-nos la pregunta adequada ja constitueix una bona base per trobar la resposta bona. Hora de ser francs i de posar totes les cartes sobre la taula. I hora d'intentar aplicar tota la nostra intel.ligència (també la intel.ligència emocional) al moment que està passant Esquerra.
Provem-ho amb les preguntes. S'ha fet bé, la transició entre lideratges? Qui s'ha equivocat i en què? Què es pot fer per posar-hi remei? Ens podem permetre de continuar com fins ara, treballant àrduament i tot això, però sense canvis importants al partit?
Podem prescindir d'algú? Podem prescindir d'independentistes destacats, dins el nostre propi partit? Podem prescindir dels que s'han escindit? Podem prescindir dels independentistes que han format un altre partit i han tret quatre diputats al Parlament de Catalunya? Podem prescindir de les sinèrgies imprescindibles amb els independentistes d'altres formacions polítiques (bàsicament, dels que hi ha a Convergència)?
La intel.ligència l'ha d'aplicar cadascú de nosaltres a llegir què cal fer en la situació actual. I a quina velocitat cal fer-ho, perquè podem estar perdent un temps preciós. I la intel.ligència emocional hauria de servir per baixar fums, encomanar humilitat i per, sobretot, per posar el servei al país i al partit per davant de les pròpies ambicions personals.