Fa temps que la societat catalana es veu immersa en una mena de baix estat anímic el qual, suposadament des de la crítica política, penetra lentament però inexorable a la consciència de les persones i en provoca l’allunyament de la política. Figures com la del català emprenyat, el català decebut o la desafecció ciutadana, resumeixen categories modernes de rebuig que capes de la societat senten envers l’acció política.