D'aquí a dos dies es constitueix el Parlament de Catalunya de la IX legislatura. Divendres passat, el Grup Parlamentari d'Esquerra vam reunir-nos per posar fil a l'agulla i vam avançar quina serà la línia d'oposició que seguirem, constructiva i compromesa amb les 218.000 persones que ens han votat, a les que ens devem des del primer minut de la legislatura fins al darrer.

La legislatura serà llarga i complexa, amb una crisi econòmica que trigarà a deixar de mostrar els seus efectes i amb moltes persones a les quals ens devem que els patiran; amb un conflicte obert amb l’Estat pel nostre estatus d’autogovern; amb els càlculs partidistes de CiU amb els ulls posats a les eleccions espanyoles del 2012. Hi haurà moltes ocasions per mostrar que serem una oposició insistent i constructiva en els àmbits nacional, social i de transparència i regeneració democràtica.

Per començar la feina de control i impuls del Govern, impulsarem dues lleis que defensen drets socials i econòmics i la transparència de l'administració pública.

Presentarem per al primer període de sessions per trametre-la amb el màxim de consens possible al Congrés de Diputats una proposició de llei que reguli la dació en pagament dels deutes hipotecaris que inclourà, entre d’altres, la reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil. L'objectiu és posar fi a una situació que afecta milers de famílies catalanes que en no poder assumir la hipoteca del seu habitatge no poden desprendre's del deute amb les entitats bancàries encara que lliurin les claus del pis, com sí que passa als Estats Units, França o Alemanya. Si l'immoble d'una hipoteca executada no troba adjudicatari en el procés de subhasta, la Llei d'Enjudiciament Civil espanyola estableix que l'entitat financera pot quedar-se'l per un 50% del valor de taxació actual i el banc pot reclamar l'altra meitat a l'expropietari. El problema pels afectats augmenta amb la caiguda del preu dels habitatges, ja que el preu taxat és inferior al d'adquisició de l'habitatge fent elevar el deute amb el banc o caixa. Aquest és un compromís que vam adquirir amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i que estava en plena sintonia amb la mesura que Joan Puigcercós ja va proposar en el ple monogràfic sobre la crisi del febrer d’enguany.

La segona proposició de llei hauria d'elaborar-se en ponència conjunta i oberta a la participació d'organismes i societat civil, i va en consonància amb les propostes que Esquerra hem fet en matèria de regeneració democràtica: una Llei de transparència i accés a la informació pública, que empari el dret a la informació de la ciutadania respecte de les administracions públiques com a mecanisme de prevenció dins del sistema institucional i polític per combatre la corrupció. L’existència de legislació d’aquest tipus especialment a països anglosaxons ha incrementat la responsabilitat, la transparència i la redempció de comptes amb la ciutadania de les administracions. Els únics 5 estats dels 27 de la UE que no tenen legislació d'accés a la informació són l’espanyol, Malta, Xipre, Luxemburg i Grècia; un exemple a seguir és la del Regne Unit, del gener del 2005. L’Oficina Antifrau l’ha defensada i proposada reiteradament en compliment de la Convenció sobre l’accés als documents oficials del Consell d’Europa de juny de 2009,  inicialment signada per 12 països, entre els quals no hi ha tampoc l'Estat espanyol.

Comencem a treballar, comencem a fer política.