Tweet

He escoltat amb força atenció tot el discurs d'investidura del senyor Artur Mas, i voldria anar en primer lloc a un detall que sembla no tenir importància però que crec que defineix tot un programa. M'ha semblat emblemàtica --i m'ha sonat malament-- la frase en anglès que destaco en el títol. I no perquè es podria dir perfectament en català: "Catalunya anirà en favor de les empreses", sinò perquè utilitzo des de fa temps que el que calen són polítiques "amigues de les dones", "amigues de les persones més febles", "amigues de combatre les desigualtats", "amigues, en definitiva, de la igualtat".

Es pot aconseguir això sota el lema de "business friendly"? Una ràpida consulta ens diu que els països en el món que més utilitzen aquesta fòrmula són l'emirat de Bahrain i Singapur, i com a presidents de Comunitats, Esperanza Aguirre és també la lideresa del "business friendly". I és que precisament --al meu parer-- es pot aconseguir una política amiga de les petites i mitjanes empreses amb polítiques de plena ocupació, de bona salut i ensenyament públics, i ajudes socials importants.

Crec que aquesta frase és una mostra del que poden ser les "amistats perilloses": Així, Mas parla d' "indústria sanitaria" i no de dret a la salut. (No sé a qui em recorda....) I quan parla també de les tensions de l'excel.lent model sanitari català i proposa reformes, pensa en les seves amistats en el sector privat de les clíniques i asseguradores privades. I encara que diu NO AL COPAGAMENT, de moment, sí que avisa que caldrà trobar fòrmules per evitar els abusos als sector sanitari... sense dir de qui són els abusos. Més aviat sembla que són de les persones malaltes o que pateixen enfermetats cròniques, perquè parla de que l'impediment del copagament és, principalment, les escasses rendes dels i les pensionistes. I no són pas precisament les persones amb problemes de salut les responsables d'un possible malbaratament en les despeses en salut, ni en cap altre sector públic... Per què es culpabilitza a les persones innocents i no es cerquen als autèntics responsables d'una millor gestió?

La resposta la tenim. de nou, en la seva preferència pel sector privat, tant en ensenyament com en sanitat, i les seves propostes de cercar "millors fórmules de gestió" al marge de titularitat pública.

I una bona manera de millorar la gestió de lo públic NO és precisament no cobrir les baixes per jubilació, "excepte en els serveis bàsics" sempre que estiguem parlant de llocs de treball i no d'assessories, on segurament sí es poden fer estalvis des de fa moltes, moltes legislatures (no sols les últimes dues)...

I una inconcreció que no m'ha agradat com ha resolt: en parlar de la població immigrada, Mas ha declarat que no té tanta importància l'orígen com formar part d'una "comunitat de destí"... Donat que això recorda encara a tanta gent uns temps gens democràtics, calia utilitzar aquesta expressió, més pepera que de la cultura d'aquella altra de que "és català qui viu i treballa (o vol treballar) a Catalunya????

Sobre les referències que ha fet a l'ecologia, Mas es decanta per l'ecologisme del "fer"... Però no diu fer què? Si no hi ha valors que el guien, on va aquest ecologisme? Què fa? Perquè una de les amenaçes d'aquesta nova ecologia pot ser la seva afirmacio de que l'aigua cal anar a buscar-la on n'hi ha: I on n'hi ha: a mar? als núvols?... o al Roina?

Mas ha anunciat que derogarà el codi ètic dels Mossos d'Esquadra. mentre parla de seguretat i diu que Barcelona és capital mundial de la transgressió... No exagera una mica/força? I no es contradiu precisament una mesura amb l'altre?

I finalment, voldria comentar la promesa de cada legislatura: Mas impulsarà una nova llei electoral, si es pot... Molt fa tèmer, de la manera que s'ha anunciat, que "aquesta vegada tampoc". I seguirà doncs la gran estafa de la proporcionalitat del vot a Catalunya... I l'augment de les desigualtats no queda en el valor del vot: ha eludit qualsevol concreció sobre independència i/o concert econòmic, decantant-se per un inconcret "pacte fiscal en la línia del concert econòmic". En aquest punt, recupero el comentari de Dolors Camats sobre la proposta de reduir impostos catalans, com el de Successions: "Mas vol moderació fiscal i reduir el dèficit. Genial! Un altre que fa miracles de pans i peixos."

No voldria fer cap resum a aquesta valoració d'urgència, però si vull recordar una imarge que m'ha impactat: un plànol general del Parlament, amb l'Alícia Sanchez Camacho, a la nova i destacada ubicació, encantada d'on seu ara, tan aprop del poder... i del que estava escoltant del discurs d'Artur Kennedy Mas. De fet, tot el discurs plegat, ple de frases que recorden un "perpetum mobile" com "Catalunya és una idea en moviment" em sembla que queda lluny de les necessitats reals de Catalunya.

Artur Mas ha fet una crida a la societat civil a implicar-se en la vida pública i ha convidat a que tothom que tingui talent pot posar-lo al servei del país. Doncs així serà, amb més o menys talent. per motius d'urgència i civilització. Per defensar les polítiques "amigues dels treballadors i de les dones i els més febles". Per aconseguir una Catalunya al servei de la majoria de la seva població, i sobre tot en la defensa dels drets que tant marginats han quedat del discurs del senyor Mas.

Comments