Conferència inaugural a càrrec de José Antonio Martín Pallín, magistrat del Tribunal Suprem.

La conferència inaugural va anar a càrrec del magistrat del Tribunal Suprem, José Antonio Martín Pallín, un dels pocs noms de la judicatura espanyola compromès amb els valors del republicanisme i l’esquerra, per la qual cosa s’ha guanyat una merescuda fama d’home incòmode per a tothom. No va estranyar, doncs, que l’inici de la seva intervenció versés sobre els valors de la Constitució Republicana de 1931, que 47 anys després van ser adoptats per les Corts Constituents de 1978. “Aquella Constitució estava a l’avantguarda de les Constitucions del món”, va afirmar. I aquest fet, juntament amb la reforma agrària, la guerra d’Àfrica i els nacionalismes van estar al darrere, al seu parer, de l’aixecament de l’exèrcit. “Un cop d’estat dels més sagnants de la història de la humanitat”, va voler subratllar Martín Pallín dirigint-se al públic més jove, aquell que corre el perill de creure’s la versió edulcorada del franquisme que transmeten alguns mitjans de comunicació. Pallín va recordar testimonis de falangistes i militars de l’època que advocaven per “desinfectar la pàtria” dels rojos.

Davant d’aquesta temptació de minimitzar la repressió franquista, un miratge que té el seu origen en el miracle econòmic dels anys 60 i 70, i que va empènyer molta gent cap a l’oblit conscient, Martín Pallín va detallar l’existència de camps de concentració, “més que a Alemanya”, va remarcar, i una policia, la Brigada político-social, “que utilitzava la tortura com a sistema i no tenia res a envejar a la Gestapo”. I en el seu propi àmbit, el judicial, va destacar les 6.600 sentències del Tribunal de Orden Público, el TOP, un tribunal ideològic que perseguia delictes d’opinió. En aquest sentit va parlar d’aquells jutges que, en plena dictadura franquista, van intentar exercir el seu mandat amb honestedat, i que per això van ser espiats i, en alguns casos, depurats.

Després d’aquesta contextualització històrica, el magistrat va exposar les reivindicacions del jutges progressistes l’any 1978, com ara la introducció del jurat popular, l’acusació popular (malgrat l’ús indecent de l’extrema dreta d’aquesta institució, com en el cas Garzón), la creació d’una policia judicial, la lliure sindicació i el dret de vaga per al poder judicial, una reivindicació, aquesta darrera, que avui va confessar que no subscriuria. Martín Pallín va qualificar d’esperpèntic el sistema d’elecció de jutges actual, i va utilitzar una metàfora molt entenedora: “Què preferiríeu? Volar amb un pilot que té les millors qualificacions acadèmiques o amb un que té més hores de vol?”. Per al jutge és evident que són les hores de vol, és a dir, l’experiència, el que forma, però el sistema actual prima aquells que tenen més capacitat memorística.

També va criticar la politització del Consell General del Poder Judicial, perquè “quan la política entra al Palau de Justícia, la justícia surt per la finestra”. Finalment, va justificar la creació del Tribunal Constitucional, precisament per evitar el pes excessiu de la magistratura franquista. En les seves reflexions finals va citar la corrupció com el “càncer de la democràcia”, perquè crea desafecció i perquè debilita els sistemes representatius, i, a la fi, provoca que el poder recaigui sobre altres poders, com ara l’econòmic. “Berlusconi és un cas extrem, però hi ha molts berlusconis governant des de l’ombra”, va concloure.

David Miró