Abans d’ahir, 16 de febrer de 2010, la ministra de Defensa, Carme Chac??strong>, va lliurar la Creu del M?t Militar als antics membres de la Uni??ilitar Democr?ca (UMD). El 4 de desembre de 2009, el Consell de ministres havia aprovat una declaraci??stitucional que reconeixia el paper de la UMD i la repressi??e el franquisme exerc?obre els caps, oficials i suboficials que en formaren part.
Que tard arriba aquest reconeixement! La mateixa ministra hi f?al·lusi??ient que “trenta cinc anys ?un termini molt llarg per a saldar un deute, massa llarg per a aquells que no poden viure aquest moment“, tot recordant a Juli Busquets, un dels fundadors de la UMD essent comandant, i que despr?fou diputat del PSC. L’acte en el ministeri de Defensa representava, segons la ministra, el reconeixement a uns m?ts inqànables: els membres de la UMD s’havien enfrontat a la dictadura, col·laborant “decididament” a la transici??la democràa, i van ser “empresonats, jutjats, condemnats i expulsats” de l’ex?it. Eren, va dir la ministra, uns “valents que sabien molt b? qu?’exposaven i seguiren endavant“. Aquest reconeixement, encara que arriba tard, ?net i inequ?c. A Joan Revent??strong> i a Juli Busquets aix??s hauria complagut; i els hauria emocionat que fos una socialista catalana, la ministra de defensa Carme Chac??strong>, qui en prengu?la iniciativa.
Si esmento aquests noms ?perqu?a col·laboraci??tre el socialisme català la UMD va ser estreta i bastant important.
Les primeres not?es que varem tenir en el Moviment Socialista de Catalunya, l’any 1973, de que quelcom es movia a la guarnici??litar de Barcelona, ens van arribar a trav?de Rafael Lorente, un antifranquista independent, diplomàc separat del servei a causa de les seves activitats contra el r?m. Lorente, home apassionat, d’esquerres, poeta, era parella de la catalana Cristina Maristany (que recordo bell?ima), amb qui compartia els mateixos afanys de revolta i llibertat. Venien sovint a Barcelona; ens informaven de l’evoluci??ls grups de l’oposici??mocràca de Madrid. Compartien amb nosaltres la insatisfacci??la impaci?ia per les divisions i exclusions entre els dem??tes espanyols, en aquells anys del tardofranquisme, i creien que el cam?nitari que s’havia tra? a Catalunya, amb la Coordinadora de Forces Pol?ques i l’Assemblea de Catalunya, era el que calia seguir a tot l’Estat. Va ser en una d’aquestes trobades que Lorente ens digu?”Quelcom es mou entre els militars joves, sobretot a Barcelona“. Eren els moments de la euf?? de la “revoluci??ls clavells” a Portugal, que havia tombat la dictadura salazarista, i ens va semblar versemblant – i esperan?ora – aquella informaci??ra l?? pensar que els esdeveniments portuguesos havien de significar un incentiu catalitzador de les inquietuds de les noves promocions de joves oficials.
Un conducte m?directe amb all??e es gestava a les casernes ens va venir poc despr? a trav?de les converses de Revent??strong> amb Juli Busquets, aleshores comandant destinat a Barcelona. L’editorial Ariel, on Revent??strong> treballava, havia publicat el llibre “El militar de carrera en Espa??em>” de Busquets, no sense haver de sortejar tota mena d’obstacles amb la censura. En aquell llarg estira-i-afluixa per tal d’obtenir l’autoritzaci??r a editar el llibre (on excel·l?l m?hàl negociador d’Ariel, Alexandre Argull??strong>), en Joan Revent??strong> i en Juli Busquets es van anar fent molt amics; s’establ?ntre ells una confian?creixent. En un moment donat, Busquets li confià Revent??strong> que havia fet un viatge a la Lisboa dels clavells, junt amb un altre comandant, Luis Otero Fern?ez, per tal de rebre informaci??recta de l’acci??les posicions dels militars portuguesos.
La UMD es constitu?ormalment a Barcelona, a casa de Guillermo Reinlein, al Passeig de Sant Joan, el 30 d’agost de 1974. Hi assistiren una dotzena d’oficials, dos d’ells de Madrid, i van constituir una primera junta directiva. En els mesos segà Revent??strong> i Busquets van organitzar diverses reunions en les que entre altres hi participaren, que recordi , a m?de Busquets i Reinlein, els militars Gabriel Cardona, Juli?Delgado, Juan Diego, Jos?à, Enrique L??-Amor i Manuel Miralles. La majoria eren aleshores capitans. En aquests encontres, una màprevenci??icial era explicable. La hist?? era indefugible: L??-Amor era fill d’un dels militars al?s a Barcelona el 18 de juliol del 36, el pare de Delgado havia estat assassinat a Paracuellos del Jarama… Per??n aviat s’establ?n clima de confian?i de coincid?ia de prop??s. Era clar que aquells homes se sentien estimulats per l’experi?ia portuguesa per?? s’hi enmirallaven. El seu projecte era la transici??la democràa per mitjans pac?cs, l’establiment de les llibertats i de l’Estat de dret, la despolititzaci??professionalitzaci?? l’ex?it.
Revent??strong> esdevingu?n activ?im impulsor de contactes entre la UMD naixent i els grups de l’oposici??mocràca; fou ell qui, de fet, introdu?a UMD en el m??e l’oposici??andestina. Els hi facilitàl primer contacte amb Joaqu?Ruiz Gim?z, a la casa d’estiu d’aquest a Palam??i amb Anton Ca??as, d’Uni??mocràca. Els posàn contacte amb Antoni Guti?ez D?, del PSUC i, viatjant a Madrid, portàstrong>Luis Otero i Mart?Consuegra a fer el primer contacte de la UMD amb el PCE, en una reuni?? una casa de la urbanitzaci??nde de Orgaz, a la que assistiren els dirigents comunistes Armando L?? Salinas i Sim???hez Montero. Fou ell tamb?ui els present?a Felipe Gonz?z, que es reun?er primera vegada amb els militars en el pis d’un responsable del MSC, Robert Rivera, al carrer Numàia de Barcelona i tingu?mb ells, mesos despr? una llarga entrevista en una masia de Sant Climent de Llobregat. Revent??/strong>organitzàamb?que jo recordi, el primer contacte de la UMD amb Nicol?Redondo, aleshores secretari de la UGT. ? molt probable que fes encara altres gestions i encontres que no recordo (la mem?? ? com diu Javier Mar?, “un dit tremol??em>”).
El 29 de juliol de 1975 es van produir les primeres detencions de membres de la UMD: la policia militar i la guàia civil detingu?n els seus domicilis al comandant Luis Otero i als capitans Jos?ortes, Restituto Valero, Ferm?Ibarra, Antonio Garc?M?uez, Fernando Reinlein, Manuel Fern?ez Lago i Jos?gnacio Jim?z (aquests dos darrers no eren a casa). En dies successius foren detinguts Fern?ez Lago, Abel Ruiz Cillero i Jesàrt? Consuegra. El 8 de mar?e 1976, mort ja el dictador, s’inicià les casernes de Hoyo de Manzanares el judici contra nou dels detinguts, que van ser condemnats a penes d’entre dos anys i mig i vuit anys de pres?? en el cas de set, a l’expulsi?? l’ex?it. Seguiren despr?altres registres, detencions i altres mesures d’intimidaci??er tal d’intentar paralitzar l’expansi??l moviment. Aquest, per??a continuar i els socialistes catalans seguirem col·laborant amb els seus responsables.
La interpretaci??e varem donar d’aquella reacci??pressiva del r?m franquista era que aquest, l??ament, reaccionava per pàc a l’expansi??l moviment democràc a les guarnicions. Revent??strong> hi veia, a m? la ma del generals Milans del Bosch (despr?colpista del 23-F) i Campano, apuntant contra Guti?ez Mellado, al que volien presentar com l’inspirador a l’ombra de la UMD.
La UMD es va reunir a Esplugues de Llobregat, el 20 de juny de 1977 i va acordar la seva autodisoluci??inc dies abans s’havien celebrat les primers eleccions democràques despr?de la dictadura.
Els objectius civils del moviment dels militars dem??tes eren la convocat?? d’ una assemblea constituent que fes una Constituci??mologable a les de la resta de pa?s occidentals europeus i el restabliment de les llibertats democràques i dels drets humans. Aquestes fites s’havien aconseguit i en la gestaci?? la nova situaci??mocràca el paper del moviment dels militars dem??tes havia estat important. La repressi??i la pr?? acceleraci??ls canvis pol?cs de la transici??mocràca no permeteren una gran extensi??l moviment. Van agregar uns pocs centenars de militars, en graus diversos d’implicaci??n un context particularment dif?l i hostil. Per?? seva acci??ratjosa va tenir un enorme valor moral i un extraordinari impacte pol?c. Jo crec que ens hem d’alegrar molt de que finalment s’hagi fet just?a als valents de la UMD.
- Compartir
-
-
-
-
-
-
more...
