Sap greu haver de donar la raó a personatges com na De Cospedal o en Mariano Rajoy, però la tenen quan diuen que l'Estat autonòmic, tal i com està pensat actualment, és inviable. No és menys cert que l'estat autonòmic fou un invent per diluir els països que realment volien autonomia (i que ara ja opten, de manera més clara, per anar-se decantant cap a la independència). No hi havia manera tan clara de tapar la plurinacionalitat (és a dir, la condició de nacions de Catalunya o d'Euskadi) com diluint les nacions realment diferenciades de les Castelles en un marasme de disset comunitats suposadament autònomes. Crec sincerament que és tan difícil (o més) aconseguir que el regne d'Espanya realment s'articuli com a estat d'autonomies com aconseguir la plena independència dels Països Catalans. Però som on som -més val saber-ho i dir-hi, com diria el poeta- i, per tant, hem d'estar amatents a la tisorada que prepara el PP, que passarà de l'inviable estat autonòmci a les 17 autonomies dissoltes (entre les quals, òbviament, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears). I, passant de models inviables, hem d'anar fent camí cap al model que sí que s'ha mostrat viable, especialment durant les dues últimes dècades: aquell que preconitza que les nacions tenen el dret (la necessitat, i, gairebé, el deure) d'acabar constituint-se en estats.