La història explica que quan molts nobles, burgesos o menestrals, i fins tot les cases reials, s’arruïnaven econòmicament el més pràctic era cercar un boc expiatori per tal de cercar un culpable a les seves desgracies, desviar la seva impotència i de pas intentar no pagar allò que es devia. La història ens ha deixat testimoni com a l’edat mitjana, però gaire bé fins als nostres dies, aquest paper de ser el centre injustificat de totes les ires, el concentraven en bona mesura els jueus. Encara avui vivim mostres histèriques d’antisemitisme, només calia escoltar Jean Marie Le Pen en el darrer Congrés del Front Nacional sobre els suposats atributs físics de les persones d’origen jueu. La història ha estat cruel amb el poble jueu i l’holocaust va ser la màxima expressió de la persecució que ha patit aquest poble.
Els jueus van ser molt sovint la cortina de fum dels dèspotes, l’excusa sobre la qual es projectaven règims i actituds que avui qualificaríem de totalitàries i que pretenien amagar les fortunes dilapidades o la incapacitat d'una noblesa per treballar o fer rendir les seves terres. El que ara anomenaríem economia productiva.
Els pogroms contra la població jueva eren una constant a tota Europa i l’esca que encenia la ràtzia solia tenir al darrera la negativa a pagar o la impotència per fer produir les seves terres negocis.
Quan Rodríguez Zapatero o el mateix Rajoy, Aznar o el Governador del Banc d’Espanya, acusen a les autonomies de malbaratar, de balafiar recursos, quan es qualifica el suport a la cultura catalana com un luxe prescindible, no és un reflex de la impotència de la política espanyola per afrontar una crisi a la qual ens han abocat ells? Els catalans serem la nova cortina de fum per tapar la seva incapacitat secular per donar cobertura a l’economia productiva? Incapacitat per ajudar a la indústria, al sector primari o al turisme, de primar la innovació, la recerca o a l’exportació, enlloc de mantenir i alimentar monopolis d’activitats regulades, de no demanar responsabilitats als equips de bancs i caixes i de deixar l’emprenedor a la intempèrie. La matusseria es manifesta en unes infraestructures esdevingudes un fi en si mateixes o de donar cobertura a uns models especulatiu tan poc poc eficients per a la indústria en l’àmbit de l’energia i les telecomunicacions.
Espanya fa fallida, ho sap tota Europa, han llençat per la borda, en clau de festa permanent, molts dels milions d’euros dels fons europeus, mal aprofitats o en mans dels que han especulat alimentant la bombolla immobiliària. Després de la festa ve la ressaca i volen que la paguin els catalans.
Ho volen fer en clau de coordinació, als vuitanta en deien harmonització, i sobretot posant a tothom en el mateix sac, tinguis llengua pròpia o no, seguretat ciutadana o no, menystenint l'esforç inversor i capital en educació, sanitat i dependència. Tant els és, la seva incompetència ha fet estralls i ara necessiten algú en qui descarregar la impotència i tornar a l'esperit d'una Espanya secular, latent, disfressada d'ordre i modernitat.