Algunes reflexions que se m'acudeixen podríem fer en la intervenció de Dempeus per la Salut Pública en la Quarta Jornada de Participació en Salut Pública "Comunicació en salut: parlar i escoltar", per una comunicació en salut més propera i democràtica, i a manera de resum:
"Amb la nostra intervenció abordarem, des d’una organització ciutadana de defensa de la salut pública, algunes indicacions sobre les recents patologies que hem detectat en el parlar i l’escoltar en la comunicació en salut. Ens centrarem en especial en la comunicació verbal i escrita, però mencionarem també, ni que sigui de manera tangencial, la no verbal, que per sí sola exigiria tota una Jornada. A partir de recordar que el llenguatge és poder i que la monopolització o encriptació del llenguatge significa exclusió i marginació per a la majoria dels no “experts”, destacarem 4 punts fonamentals:
1.- Les noves contaminacions: A les tradicionals dificultats del llenguatge mèdic s’hi suma la contaminació d’un llenguatge invasiu i especialment nociu: el de la visió econòmica neoliberal que interfereix no sols en la relació sinó en l’organització i concepció mateixa de l’acte sanitari.
2.- Les noves realitats: L’impacte de les noves tecnologies i sofisticació sanitàries han interferit també en la comunicació no verbal entre metge i pacient. Desapareix progressivament el “tacte” el “contacte humà” com a potent agent comunicador (en algunes cultures considerat fins i tot sanador) i les noves tecnologies hi ajuden, substituint en alguns casos la pantalla de l’ordinador amb el seu historial pel rostre de la persona malalta.
3.- Les noves sobredosi: Des del fenomen Dr. Google fins a la diversitat de societats d’ajuda mútua que també abracen tot l’arc comunicatiu: d’una estreta i curosa relació amb les persones malaltes (que a vegades, per la seva concepció monotemàtica, poden ser fins i tot involuntàriament obsessives) fins als propostes redemptores virtuals, amb poca connexió amb la realitat. En aquest apartat volem fer constar en concret l’abús del voluntariat quan aquest representa de fet que la societat com un tot s’escapoleix d’un dret social i econòmic, carregant sobre la bona voluntat de moltes persones tasques sanitàries i de salut fonamentals, de manera semblant a com es manifesta el mateix fenomen a tota la societat pel biaix de gènere.
4.- Els nous aprenentatges: per un nou camí de participació, de forma activa, amb proposta pròpia i empoderament a les persones. Les noves necessitats de participació social, en la nostra opinió, han d’anar lligades a l’empoderament. Algunes realitats ja constatables des de Dempeus: el Manifest fundacional, la progressiva extensió territorial de Dempeus, un bloc viu i molt visitat; treball compartit amb altres organitzacions properes sobre temes insuficientment verbalitzats (per exemple, mort digne); fins a qüestions que solen ser interessadament tergiversades: el co-repagament, o polítiques de sobre les que cal actuar perquè la seva deriva representa un perill de pèrdua de drets i assoliments de civilització: l’estat dels serveis públics de salut a Europa."
Més informació en aquesta web de l'Ajuntament de Barcelona.