L’expresident espanyol, José María Aznar, ha tornat a situar en l’agenda política el perill de la unitat de l’estat, sota la subtil però matussera fórmula de la abusiva despesa pública que generen les administracions autonòmiques.

Tal i com s’hi va referir, no cal ser mal pensat per intuir que el que pretenia dir no anava contra la política especulativa i malbaratadora dels pressupostos públics de les comunitats de Madrid i València, sinó del que es consideren despeses indesitjables i prescindibles com aquelles relacionades amb la llengua, la projecció internacional, la promoció de l’esport, la cultura, l’educació, els mitjans de comunicació públics... tots ells amb l’afegitó de “català/catalana”.

De fet, podria dir l’autonomia, perquè és una la que realment el molesta.