Tunis és de fa dies noticia, mediàtica i política, per la revolució pro llibertats. Durant anys la UE ha callat, i avui sembla no saber què dir. La setmana passada vaig ser a Vilafranca, convidat per Amnistia Internacional Penedès, per parlar sobre la UE i els Drets Humans. Avui, a la Delegació UE-Magreb, afrontem el tema de l'acord de Pesca, i abans, a la Comissió Droit, haurem recordat la situació dels centres de detenció il.legal de la CIA  a la UE. Cada dijous per la tarda, durant els plens d'Estrasburg, debatem i votem tres resolucions sobre la situació dels Drets Humans i la democràcia al món.

La UE sembla haber renunciat fa temps a convertir-se en l'abanderada mundial i indiscutible de la defensa dels Drets Humans al món. I això em dol, i em preocupa. Aquesta és també la conclusió del darrer informe anual de Human Rights Watch que, en la seva nota de presentació, comença així:

Too many governments are accepting the rationalizations and subterfuges of repressive governments, replacing pressure to respect human rights with softer approaches such as private "dialogue" and "cooperation," Human Rights Watch said today in releasing its World Report 2011. Instead of standing up firmly against abusive leaders, many governments, including European Union member states, adopt policies that do not generate pressure for change.

The 649-page report, Human Rights Watch's 21st annual review of human rights practices around the globe, summarizes major human rights issues in more than 90 countries and territories worldwide, reflecting the extensive investigative work carried out in 2010 by Human Rights Watch staff. Download Full Report > [PDF, 4 MB]

I amb tot això, Wikileaks fa temps que crida ben fort que l'emperador va despullat, però aquest, com si sentís ploure.