El darrer Ple del Parlament va ser un nou desplegament de frases contundents del president Mas, però buides de contingut pràctic. Mas va demanar suport per superar la crisi econòmica, però ni una sola concessió a la proposta d’Esquerra de constituir una comissió d’estudi sobre el concert econòmic.

Avís de Mas que si no aconseguim que Madrid pagui el que ens deu de l’acord de finançament pactat, ja podem parlar de polítiques al Parlament que es quedarà en només paraules; però ni un gest per tenir una majoria àmplia al darrere per acompanyar el Govern a negociar amb Madrid la proposta estrella de la campanya de CiU.

Però som persistents, sabem que la proposta del concert era un esquer electoral per no enfrontar-se a l’autèntic dret a decidir. Cadascú ha de retre comptes dels seus
compromisos als que l’han votat; Esquerra serem també la veu dels que van votar CiU i que són els oblidats un cop han passat les eleccions.

Els que agafen els trens de Rodalies cada dia i es troben un conseller Recoder desaparegut durant dos dies i la informació sobre els busos de suport absent al web de la Generalitat durant més de 24 hores. Els que veuran si el Govern no actua, en lloc de dir que ja els sembla bé la segona fase de reforma del sistema financer i de les caixes, perquè el crèdit no els surti més car a famílies i emprenedors. Els que veien a prop una vegueria pròpia després de tants anys de demanar-ho. I tants d'altres.