Recuperar l’antiga denominació de Departament d’Ensenyament, en comptes d’Educació, i fixar una nova estructura organitzativa de l’administració educativa han estat dues de les primeres mesures adoptades pel nou Govern i indicatives de quina serà l’orientació que donarà a la política educativa del país. Sigui quina sigui la seva denominació, el Departament d’Ensenyament és Administració educativa, que haurà d’actuar a partir de les competències educatives que estableix l’Estatut, completant el desplegament de la Llei d’educació, que regula el sistema educatiu de Catalunya i que garanteix el dret a l’educació.

Una altra qüestió és la nova estructura administrativa del Departament, molt semblant a l’adoptada fa més de 25 anys pels primers governs de CiU. Recuperar una estructura basada en les etapes educatives, amb una direcció general específica per a cadascuna d’elles, és fer un pas enrere en la concepció que compartim Esquerra que l’educació avui va més enllà de la pura instrucció.

El món actual exigeix polítiques transversals, amb habilitats que permetin gestionar el coneixement i fer front a noves maneres d’actuar i de viure basades en el treball en xarxa; polítiques eficaces i que no dilueixin ni difuminin els objectius que es pretenen aconseguir amb un excés de parcel·lació. També en matèria educativa.

Els quatre pilars bàsics de l’educació que figuraven en l’Informe Delors de la UNESCO per a l’educació del segle XXI (aprendre a aprendre, aprendre a ser, aprendre a conviure i aprendre a fer) parteixen d’aquesta concepció. D’un ensenyament parcel·lat en àrees de coneixement s’està caminant cap l’aprenentatge per competències que, lluny d’aïllar els diversos coneixements, en reforça les connexions amb l’objectiu que l’alumnat sigui capaç d’aplicar-los per afrontar i resoldre situacions diverses en un dia a dia extremadament canviant. Ignorar-lo i parcel·lar l’organització del Departament segons les etapes educatives implica limitar el camp de visió, dificulta una actuació coherent i per força n’ha d’impedir una gestió eficient. Però també és voler deixar clar que res no ha canviat aquests anys i que ‘tornem a ser on ho havíem deixat’.

Esquerra hem entès i entenem la política educativa a posar l’èmfasi en la diversitat, la igualtat i l’equitat educatives com a fonament de la cohesió social. La signatura del Pacte Nacional per a l’Educació i la posterior aprovació de la Llei d’educació per una àmplia majoria parlamentària posaven les bases del Servei d’Educació de Catalunya com a punt de trobada i de col·laboració entre els centres públics i els centres concertats. Amb el Pacte Nacional es buscava tancar una ferida que molts veien impossible de cauteritzar i es consensuava políticament el compromís de tots els centres sostinguts amb fons públics a garantir el dret de tothom d’accedir al sistema educatiu en condicions d’igualtat.

Per contra, el nou govern pren una decisió insòlita en duplicar direccions generals de centres en funció de la seva titularitat pública o privada, la de Centres Públics i la Centres Concertats i Centres Privats, dividint un únic Servei d'Educació de Catalunya conformat pels centres públics i pels concertats. Les conseqüències d’aquesta divisió per a la programació de l’oferta educativa, entre d’altres qüestions, poden significar que es juxtaposi el que cadascuna d’aquestes direccions generals faci atenent als interessos propis d’una i altra, com un setrill amb una capa d’oli i una de vinagre en lloc d’un bol de vinagreta ben emulsionada. O el que pot ser pitjor, que s’agreugi la dualització del nostre sistema educatiu i es malmeti l’esforç col·lectiu i la transversalitat social i política que representen el Pacte Nacional per a l’Educació i la Llei d’educació.

Que aquestes hagin estat les primeres decisions de la nova consellera els atorga una especial significació política. Més encara quan desprenen un aroma de temps molt passats que contradiuen les paraules d’Artur Mas en prendre possessió.

La gent del nostre país que ha fet confiança a Mas es mereix un altre tracte. L’Administració educativa ha de treballar per reforçar el compromís dels centres i de la comunitat educativa en la millora dels resultats i amb l’equitat educativa. Cal que la consellera actuï amb un alt sentit de país perquè a Catalunya puguem assolir un projecte educatiu nacional que tingui per horitzó el benestar personal i la cohesió social com a fonaments de la societat catalana. Des del Parlament, des dels centres, des de les famílies, arreu, vetllarem perquè així sigui.