Ryan, Cameron, Mas, i Cia (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)

Ahir, Paul Krugman feia un article prou interessant, a l'Ara, comentant la resposta que Paul Ryan (Republicà) va fer a Obama després del discurs sobre l'estat de la Unió d'aquest. De fet, Krugman criticava la tesi de Ryan qui havia afirmat que "el que està passant a Grècia, Irlanda, el Regne Unit i altres estats europeus es deu a que aquests no van reaccionar a temps, i ara els governs han hagut d'imposar unes mesures d'austeritat molt doloroses: grans retallades en les prestacions per als jubilats i enormes pujades d'impostos per a tothom".

I què fa Krugman? doncs recordar algunes veritats. Primer, que en vigílies de la crisi financera, els conservadors es desfeien en elogis a Irlanda, un país amb els impostos baixos i amb un nivell reduït de despesa tenint en compte els paràmetres europeus, que l'índex de llibertat econòmica de la Heritage Foundation el va situar al capdavant de tots els altres estats occidentals, que el 2006, George Osborne, ara ministre d'Economia de la Gran Bretanya, va declarar que Irlanda era "un exemple brillant de l'art del possibilisme en una política econòmica a llarg termini", i que el 2006 i el 2007 Irlanda va tenir superàvit pressupostari i el nivell més baix d'endeutament públic dels països del món desenvolupat.

I sobre Gran Bretanya, recorda l'aposta de Cameron de rebaixar dràsticament les despeses de l'Estat, peró sobretot els resultats, és a dir, que l'economia britànica, que a principis del 2010 semblava recuperar-se, ha tornat a caure durant el quart trimestre, i que és indubtable que en el mercat privat no hi ha ni el més mínim indici d'aquell increment espectacular de confiança que havia de ser el resultat directe d'eliminar els llocs de treball de mig milió de funcionaris.

Prenc nota, per tant, que les tesis republicanes (als Estats Units) i conservadores (Europa), no han estat en cap cas l'estímul esperat, sinó tot el contrari. I malgrat tot aquesta és la fórmula que Mas està aplicant a Catalunya, i que Rajoy, i pel que sembla cada cop més Rodríguez Zapatero, proposen per l'Estat.

I no ho dic jo, pobre de mi. Ho diu Paul Krugman.