Us convido a llegir aquest article que avui publica l'AVUI i el Punt:

Temps tindrem per fer valoracions sobre el nou govern, la primera premissa és fair-play i responsabilitat. Fair-play perquè ben just hi porten un mes al Govern i tot i la constatació que les gatades són constants cal atorgar pel cap baix cent dies de crèdit. És a dir, a mitjans d’abril seria més equitatiu aventurar un primer balanç. Però vull aturar-me en la responsabilitat, l’oposició d’un país ha de ser responsable i amb major motiu en un país com el nostre. Algú podria afegir que el Govern més, cert! Però l’oposició també ha de saber estar a l'alçada.
La responsabilitat implica no trencar determinades regles de joc democràtic i sobretot respectar les institucions que són de tots. I en aquest darrer aspecte em vull centrar. Durant els darrers set anys i especialment els darrers quatre l’oposició que ha encapçalat CiU, però amb el PP i Ciutadans d'abrandats corifeus, s'ha perpetrat un desgast considerable de les institucions catalanes. Se’m dirà que l’objectiu a abatre eren les persones i no les institucions catalanes. Em permetran que els hi digui que no han afinat la punteria i que si apuntaven el tret els ha sortit per la culata.
Exemples? Les Delegacions Catalunya a l’exterior, les ambaixades. L’erosió va ser tal que un corresponsal de Catalunya Ràdio a Washington, en funcions de cap del matí en horari d’estiu, també les qüestionava. Era el símptoma de que havíem tocat fons. El mal ja estava fet perquè si un Delegat de la Generalitat a Washington era una despesa inútil algú podria pensar que un corresponsal de Catalunya Ràdio o de la Televisió Catalana també. I no, no puc estar-hi gens d’acord, tant en Xavier Vilar com l’Antoni Basses són dos excel•lents professionals que ens expliquen que passa als Estats units en clau catalana. El que molesta alguns és que hi hagi una clau, un codi, una manera catalana d’interpretar la realitat.
S’acusava tothora al Govern de Catalunya de dispendi, malbaratament de recursos i un llarg rosari de despropòsits. Al final s'aferma un discurs que manté que Catalunya no pot tenir delegacions quan bona part de les CCAA les tenen. Ara, les Delegacions continuen i sembla que no passa res. Pel camí però s’ha fet un gran mal a la política exterior. Els exemples, proliferen, començant per la mateixa Oficina Antifrau que aquests dies ha tornat a la primera pàgina de l'actualitat política a conseqüència de la mort del seu director, en David Martínez Madero, a qui puc dir que tenia per amic personal. Segons l’oposició, era l’agència de recol•locació d’Esquerra. El temps ha demostrat que era fals. Però el mal i el desprestigi cap a una institució pionera ja estava fet, naixia llastrada de crítiques enverinades. I això que la seva gestació al si del Govern no va ser fàcil, no tots n'érem vehements partidaris.
Podria fàcilment seguir citant exemples. Però on deturaré allí on el setge ha fet més forat: en la dedicació política en sí mateixa. L’acarnissament contra les persones que estaven al capdavant del Govern i les institucions catalanes era tan alt que al final això ha comportat que moltes persones no vulguin comprometre's ni acostar-se a la política.
Tal faràs, tal trobaràs! I és així com del Govern dels Millors que tan pomposament subratllaven per menystenir l'anterior Govern, hem passat a un govern d’anar fent com el Met de Ribes, amb alguna excepció notable tot sigui dit de pas i amb absoluta justícia.
La realitat és crua i al final se sap tot o quasi tot: han estat moltes les persones que els han dit que no. Els telèfons bullien des de la seu de CDC i UDC, inclòs el del nou inquilí de Palau. Però la paraula més escoltada, en viu o a l’altra banda del mòbil o per persona interposada, era la conjunció negativa. Alguns dels actuals membres del Govern són la tercera i la quarta opció. Això no els ha de desmerèixer, el temps i la feina mostraran si estan a l’alçada o no. Però la realitat és que el Govern que somiava Artur Mas s’ha esvaït.
Són molts els i les professionals, independents o no, que no han volgut formar part del nou Govern i l’excusa que s’ha volgut oferir per part de la premsa amiga del nou Govern són les baixes retribucions que reben els alts càrrecs. Si fos així, pitjor encara! Perquè voldria dir que la gent més preparada no aposta pel país i em nego a creure-ho. El problema és un altre i m’ho deia fa poc un alt càrrec d’una multinacional a Barcelona, “després del que hem vist els darrers anys qualsevol es posa davant del toro”, el toro, el brau, l’estampida podríem dir, és doncs aquesta actitud inquisitorial contra les persones que exercien els càrrecs públics.
Convergència i Unió va jugar amb foc per desgastar un Govern i ara ho pagat amb la negativa de moltes persones qualificades.
Per aquest motiu l’oposició actual ha de fer un esforç per evitar caure en el desgast de les pròpies institucions, que ho faci el PP o Ciutadans és lògic, els interessa ben poc que Catalunya tingui poder i institucions. Però no així la resta o almenys això insisteixo a creure. Només puc parlar per Esquerra, és clar. Però per la part que ens toca farem el màxim esforç per no caure en aquesta irresponsabilitat que tant de mal ha fet al país i a les seves institucions. El país existeix, sí, però que conforma el país? La nació és la llengua, la cultura, la història i la consciència col•lectiva. Però també les institucions públiques, privades o simbòliques que hem anat creant i que formen part de la nostra personalitat i del nostre imaginari nacional. I això no vol dir que siguin intocables, ans al contrari. I les persones que hi ha al capdavant també han de ser criticables, és clar que si! Però la persecució i la destrucció amb l’únic afany de substituir un govern per l’altre té conseqüències i durant aquests quatre anys l’oposició que s’ha fet ha generat uns anticossos: una consciència antipolítica que no és gens saludable. Al final però, com deia, “qui fa un cova, fa un cistell” i el Govern que es volia dels millors ha vist com aquests deien no. Sorpresa? Jo diria que es veia a venir. Vist el que han vist aquests anys no és d'estranyar que no estiguin disposats a passar pel desgast que han passat d’altres.
Procurarem estar a l'alçada i fer una oposició ferma però també constructiva, que dignifiqui el govern i totes les entitats que conformen la nostre societat i el nostre país.