Tweet

Es pregunta el diari ARA en la seva edició paper del dissabte 5 de febrer, si informar als pacients dels CAP dels costos dels tractaments i visites mèdiques serà dissuasiu. En primer lloc, caldria preguntar-se perquè ha de ser dissuasiu. Imagineu que tant la visita com el tractament són necessaris, com ho són la immensa majoria de vegades... En aquest cas, dissuadir a qui ho necessiti de demanar l'atenció mèdica que cal no és un contrasentit que pot tenir fortes repercussions negatives i costos socials indesitjats?

En la seva habitual secció de la pàgina 3, aquestes són les respostes que es podien llegir:

La veritat és que la primera cosa que em va venir al cap en parlar de la factura a l'ombra varen ser la gran quantitat d'eucaliptus que haurien de morir per un acte de burocràcia inútil, consumidor d'hores que s'haurien de destinar a atención sanitària i serien malaguanyades en càlculs que no respondrien a cap realitat, endintsant-nos en un món de preus quan en la salut ha de prevaldre el món dels valors: el dels drets dels ciutadans i ciutadanes a una atenció de qualitat, a una investigació, docència i cura que fóssin les que es corresponen amb el alt nivell ja assolit a Catalunya i l'Estat del Benestar que ens mereixem... i generalitzar-ho per a les malalties insuficientment investigades i amb atenció poc digne, com són les que es deriven d'un procès civilitzatori que ens emmetzina i enmalalteix

Quan ens presentin una factura a l'ombra proposo que hi escribim JA ESTÀ PAGAT! I ho està, de pagat perquè paguem impostos, perquè no acceptem que se'ns culpabilitzi per patir ni una grip ni una malaltia crònica, i perquè ens sembla especialment mesquí que la factura a l'ombra no se'ns doni per totes les despeses de l'Estat, en especial les que realment són inútils, sumptuàries o perfectament prescindibles, com les visites del Papa, les desfilades militars, les Cases Reials i manteniment de parenteles que mai s'acaben (i sempre es reprodueixen) i Fundacions que es dediquen a escampar mentides i a crear mal rotllo i fer mala sang... (ja m'enteneu, FAES i cía...)

Sr. Boi Ruiz, em nego a entrar en el món de les botiguetes que a vostè tant li agraden, del "caixa, cobri", on sí manen els mercats en lloc de la democràcia... on es procuren els beneficis per a pocs en lloc de l'atenció de les necessitats per a la majoria. I ara que vostè és Conseller, i no gerent de cap patronal, hauria de vertllar perquè tot el sector de la salut respongui al principi (al VALOR) de primer que res, NO FER MAL, i això vol dir també no mercantilitzar la salut, no culpabilitzar a les persones malaltes, i no buscar falses solucions per a una millor administració. Vol dir, sobre tot, no pensar que combregarem amb rodes de molí, ni acceptarem degradar la sanitat ni els seus professionals.

Veure també: Boi Ruiz, la llei de Say i les portes giratòries

Comments