Em llevo pendent d'una de les institucions més opaques de la família europea, el COREPER(o Comitè de Representants Permanents dels governs dels Estats membre). Està previst que avui la Comissió hi presenti el seu punt de vista en relació al futur de l'Acord de Pesca entre la UE i el Marroc.

És més que probable que la Comissió proposi que se la mandati per tal de negociar una prolongació de l'actual Acord, vigent fins a finals de mes, per un període de 12 mesos més. Tot indica, també, que la Comissió presentarà explicarà l'informe que el Regne del Marroc li va enviar a finals de desembre, en el qual descriviria de quina manera l'actual acord hauria beneficiat la població saharaui.

Val a dir que fa uns dies la mateixa Comissària de Pesca va explicar al Parlament Europeu (a la Comissió de Pesca) que ella havia proposat a la Comissió dues opcions: a) que es renovés l'acord amb la fórmula 'north-only' (és a dir, excloent-ne les aigües saharauis), o b) una pròrroga de 12 mesos de l'actual acord temps durant el qual caldria analitzar l'impacte positiu sobre la població local, sobretot la saharaui. Ja llavors la majoria de la Comissió li vàrem manifestar la nostra preferència per l'opció a) (north-only), que em consta, a més, que és la que ella personalment hauria preferit, però la majoria de la Comissió sembla haver sucumbit a la tan equivocada política del 'business as usual', i van apostar per la segona opció.

A aquestes alçades ja no amago el meu escpeticisme sobre el fet que el Marroc pugui aportar dades objectives, creibles i acurades sobre els suposats beneficis que l'acord té per al Sàhara Occidental. A més, recordo un cop més que un territori no autogovernat (Non-Self Governing Territory), ha de ser 'administrat' (responsabilitat que per altra banda no recau legalment en el Marroc) d'acord amb els desitjos i els interessosde la població afectada. Aquestes són les premises del dret internacional. Per tant, centrar-se en els 'beneficis' (o suposats beneficis), és completament insuficient.

A tot això cal afegir el més que dubtós concpete que usa el Marroc per descriure 'població local', ja que per al Regne Alauí, aquesta és només la població que ha decidit entrar en territori marroquí i buscar (que no necessàriament trobar) feina en el sector de la pesca.

En aquest sentit, si la informació del Marroc justificant els beneficis locals de l'acord fossin realment suficients, llavors per què no, enlloc de demanara una pròrroga de només dotze mesos, es proposa renovar completament l'acord per un mandat de quatre anys més? La meva sensació, compartida amb molta d'altra gent, com per exemple el Western Sahara Resources Watch (WRSW) és que en realitat la Comissió está buscant una excusa per tal d'esquivar les prerrogatives legals que hauria de comportar un nou Acord, concretament el d'excloure les aigües territorials saharauis, per sota del paral.lel 27° 50'.

Un cop més, sembla que la Comissió i el Consell, cecs a les revolucions que estan tenint lloc a Egipte, Tunis, Àlgèria, o d'altres països del nord d'Àfrica, ha decidit canviar pesca (100 dels barcos que se'n beneficien són espanyols) per silenci. El problema, però, és que la paciència dels 'locals' s'acaba. I per aquella zona molt em temo que ja fa temps que s'ha superat el límit, ja inhumà, de la tolerància.

Amb tot això, compte! Perquè segons el Tractat de Lisboa, haurem de ser el Parlament Europeu els qui donem llum verda a un nou acord o, fins i tot, a la prolongació de l'actual. I puc garantir que si al 2006 van ser majoria, malauradament, els qui van votar a favor dels termes actuals, si aquests es mantenen (tal i com sembla que vol la Comissió i el Consell), aquest cop pot ser que les majories es decantin a favor del sentit comú i la responsabilitat i, per tant, ontra l'Acord. Això és, almenys, pel què alguns estem treballant.