Dijous, al Ple d'Estrasburg, durant la sessió que habitualment dediquem a tractar tres assumptes de drets humans i democràcia al món, ens va tocar parlar, entre d'altres assumptes, del Iemen. La majoria dels grups van voler reduir el debat al la condemna a mort d'un jove (menor d'edat). Durant la negociació els Verds vàrem demanar que afrontéssim l'assumpte des d'una dimensió més àmplia. Durant la negociació no ens en vàrem sortir, així que vàrem presentar tres esmenes. En la intervenció que adjunto les explico. Em complau dir que, finalment, la gran majoria hi va votar a favor, i finalment el text de la resolució va reflectir la necessària resposta que, institucionalment, calia donar en relació al Iemen.

No obstant, lamento haver d'assumir que malgrat que políticament aquesta mena de resolucions són importants, no tenen pes vinculant. Qui pren les decisions en política exterior a la UE són els governs dels Estats, i qui les executa, en nom de la UE, és l'Alta Representant, Ashton. I aquí, tal i com posa de manifest la següent declaració del nostre president de grup, Dani Cohn-Bendit en relació a la també explosiva situació de Líbia, les coses van per un altre camí:

Commenting on the EU policy towards the demonstrations in Libya and the refugee crisis in the Mediterranean, Daniel Cohn-Bendit, President of the Greens/EFA group in the European Parliament said:

 „It is high time that the EU abandons its ambiguous policy towards the Arab world. More and more people are demonstrating for freedom and democracy in Libya, the repression gets bloodier by the hour and the death toll is rising quickly. At the same time, we are witnessing an unprecedented refugee tragedy in the Mediterranean. But the EU is unapologetically continuing its negotiations with the Gaddafi regime on the repatriation of refugees. The Greens in the European Parliament call upon the High Representative Catherine Ashton and the EU member states to immediately stop these cynical talks.“