Al món àrab, durant aquests darrers mesos, s'ha orquestrat una revolta, que, des del meu punt de vista, encara es troba en fase expansiva. La revolta ja s'ha cobrat els càrrecs dels dictadors Ben Ali i Mubàrak (Tunísia i Egipte, respectivament). I sembla que l'extensió, el tsunami democràtic, ja està fent trontollar Gaddafi, i que ha arribat, per l'extrem Est, fins a l'Iran. Certament, tot plegat sembla indicar que els canvis seran per millorar. I, en qualsevol cas, ningú té dret a fer callar les ànsies de llibertat de la gent. Segurament els temors sobre una possible invoució teocràtica quedaran completament esvaïts si règims com el de Líbia o Iran cauen, a causa de la revolta. També ens temem que la caiguda no serà sense emportar-se'n un caramull de vides humanes per davant, perquè es tracta de règims despietats i despòtics. Més de dues-centes persones mortes, segons algunes informacions, ahir, a Líbia. Potser sí, que Hobbes s'equivocava, i els humans tendim de manera natural a la llibertat!